De reüll
Divendres, al carrer
Un bus violeta recorre l’Estat. Impresa, la cara d’Adolf Hitler, al costat de consignes contra les lleis de violència de gènere. #StopFeminazis, és l’etiqueta que circula. Feminazis, ens diuen. Amb el règim perpetrador de sis milions de morts, ens comparen. Ho fan el mateix any que hem hagut de suportar que els violadors de La Manada condemnats a sols nou anys de presó per abús sexual segueixin en llibertat provisional i quan lamentem onze assassinats per violència de gènere des de l’inici de l’any (gairebé un miler des del 2003) a l’Estat. Ho fan quan les dades de l’Institut Català de les Dones constaten que la taxa d’ocupació és deu punts menor (49,5%) que en el cas dels homes (59,3%) o que la diferència salarial mitjana és d’un 23,4% i s’enfila fins al 32,6% en les feines elementals. Ho fan conscients que a les discriminacions salarials i laborals i al sostre de vidre, se’ls afegeix un risc de pobresa més elevat i una major responsabilitat en les cures de la família. Està documentat en xifres. Les mateixes que certifiquen que parlem menys en els mitjans de comunicació (27,3% de les intervencions). Malgrat els números, els neomasclistes, de fet, els de sempre ara amb tribuna pública i alçant més la veu, ens diuen com han de ser les lleis de gènere, com afrontar els embarassos i com no hauríem d’avortar. Intenten dictar com hem de viure. Ni ells, ni ningú. Divendres els ho direm al carrer.