La corrupció corca el Partit Popular des de fa vint anys
L'egocentrisme inoportú de José María Aznar, que ha celebrat amb un dinar el vintè aniversari de la seva arribada a la presidència del Partit Popular, ha servit mastegat un capicua revelador de fins a quin punt la corrupció ha corcat aquesta formació política: fa vint anys, l'aleshores tresorer, Rosendo Naseiro, era judicialment imputat per la presumpta implicació en una trama de finançament il·legal, el mateix que li ha passat al tresorer actual, Luis Bárcenas, apartat del càrrec pels mateixos motius. Igual que aleshores, però, la cúpula popular mira cap a una altra banda, obstinada a traslladar a l'opinió pública la idea que els processats pel cas Gürtel operaven a compte i risc seu, sense afectar el partit, passant per alt, d'entrada, que dotzenes d'actes electorals van ser organitzats i pagats gràcies a aquesta trama. La reacció a la imputació de Bárcenas, a més, ha arribat tard i malament. Tan malament, que Mariano Rajoy pretén que considerem normal que el facin plegar de militant i, al mateix temps, acceptin que continuï exercint de senador. Aznar, cínic a més d'egocèntric, va aprofitar el seu dinar estel·lar per proclamar que el PP «no ha de tolerar ni minimitzar mai la corrupció». Un missatge enverinat per a Rajoy? En aquest cas, se'l podria aplicar a ell mateix, que va tenir a la nòmina de ministres l'expresident balear Jaume Matas, imputat també en un cas de presumpta apropiació de fons públics i frau fiscal i en llibertat gràcies a una fiança de tres milions d'euros que pocs ciutadans honestos podrien pagar. Mentrestant, cada vegada hi ha més càrrecs suspesos de militància perquè la corrupció els ha esquitxat i es fa més difícil que la cúpula miri cap a una altra banda.
