Creativa’t

Fa temps que estic convençuda que sense creativitat no som res. Hi ha massa gent amb una vida plana, monòtona i grisa que no surt de l’espiral durant anys. M’agrada asseure’m en una terrassa al migdia i copsar el grau de demència de la gent que m’envolta. Rere unes ulleres fosques, fent veure que repasso les xarxes socials, m’amago entre la massa. Una abella asiàtica d’uns tres centímetres de llargada se’m posa sobre la birra i em desmantella la llodriguera. Em fa aixecar el cap, robòticament i amb cert pànic. La bestiola fuig de seguida a la taula del costat: troba més interessants les algues japoneses amb excés de soja. Atenta a la tropa que m’encercla, detecto penya superbeneita que s’autoretrata amb el mòbil, uns quinze clics compulsius, gent sense criteri que debat sobre el judici amb un raonament digne de la classe dels dofins de P3, parelles amb el llindar del respecte a prendre pel sac, gossos forasters passant calor a la falda d’amos tapats amb set polars, dones parlant soles, lesbianes amagant l’amor per sota la taula, una mare i una filla discutint sobre la conveniència de vomitar els àpats, un quarantí saltant en un banc de la plaça, un pseudodandi amb més UVA a la cara que la nit de Cap d’Any en una macrofesta madrilenya, una noia seminua prenent el sol d’hivern, un grup d’adolescents cantant barbaritats mentre s’inflen de cafeïna i un sonat cridant a una mossa que abaixa la mirada morta de vergonya. Aquests individus no són creatius, malbaraten la vida a còpia de sordidesa, follia i amargor. Creativa’t, creu-me; seràs més feliç o, com a mínim, estaràs ocupat en qüestions bastant més potents que et guiaran a desvestir la bellesa.