Invocant santa Llúcia

A la Garrotxa, molts som filles i fills de treballadores del tèxtil, dones sofertes que treballaven 8 hores diàries, més les hores extra, a les fàbriques que decoraven el paisatge de la comarca durant bona part del segle XX. En la majoria de casos, el seu sou era el complement del sou principal de la família, el del marit. Sous baixos, doncs, per moltes hores de feina dura. El tèxtil, tant la confecció com la filatura, va anar desapareixent a final de l’últim quart del segle passat. Si aquelles treballadores aixequessin el cap i veiessin que les dones garrotxines han de sortir al carrer tants anys després per reivindicar drets bàsics, es posarien les mans al cap i exclamarien: “Santa Llúcia!”, invocant la seva patrona.

I és que, ahir, un miler de dones van manifestar-se pels carrers del centre d’Olot per reivindicar drets fonamentals, drets que els homes ja duen incorporats de sèrie. Algunes, a més, reivindicaven una major implicació dels sindicats per aconseguir un major seguiment d’aquesta vaga feminista.

Aplegades per la Coordinadora Vaga 8-M i sota el lema Ens aturem per canviar-ho tot, van arribar al davant de can Joanetes, seu de l’ajuntament, on representants de bona part de les entitats d’aquesta coordinadora van llegir manifestos i van reclamar l’eliminació de l’actual sistema capitalista i patriarcal. El moment més emotiu es va viure quan es va recordar la dona assassinada pel seu excompany l’any passat a Sant Joan les Fonts. Abans, les participants havien realitzat un taller de creació de pancartes i els piquets informatius van recórrer algunes zones, sobretot l’eix comercial de la ciutat.

La jornada reivindicativa a la Garrotxa es va completar amb diversos tallers participatius en què es va poder debatre sobre diferents aspectes relacionats amb la diada reivindicativa. I els dies anteriors també es van dur a terme moltes activitats. Per exemple, l’escriptora i historiadora Assumpta Montellà va presentar, dijous passat i convidada per l’Associació de Dones Alba de la Garrotxa, el llibre Les dones sense història, que tracta de les dones de la República, de la Guerra Civil, de la postguerra, totes, segons ella, silencioses i absents. Una reivindicació de la importància del paper d’aquestes dones en la difícil societat que els va tocar viure, però, lamentablement, no protagonitzar. De fet, Montellà ho concreta més al Silenci dels telers. Igual que les obreres del tèxtil garrotxí. Potser algun dia, se’ls reconeixerà la seva aportació.

Seria desitjable que les garrotxines contemporànies i, per extensió, totes les dones, no hagin d’esperar tant per aconseguir normalitzar drets que no haurien ni tan sols de reivindicar. Que santa Llúcia els ajudi o, encara millor, que tots hi ajudem.