Portugal

Tenim una boníssima notícia: el renaixement del feminisme i la seva expansió al carrer. El dia vuit va ser la demostració que progressem, que el feixisme no ho tindrà fàcil.

Tenim també males notícies, totes procedents del famós i enutjós procés del Tribunal Suprem espanyol a patriotes pacifistes. Em moro de vergonya davant de declaracions com la d’Enric Millo o tants d’altres que diuen unes barbaritats completament falses.

L’actitud del tribunal és prendre’s seriosament algunes fal·làcies com demostren gravacions que han corregut arreu del món. I és que la veritat oculta és aquesta: per a Espanya som una colònia. I ens tracten amb la desigualtat legal i real pròpia d’una colònia. Terra conquerida. Han perdut tantes colònies, que, quan senten un altre territori que reclama la llibertat, perden els papers. Mai hi havia hagut partits tan agressius com ara. Els parlaments de Vox són vomitius, i l’actitud del PP faria envermellir el mateix Fraga. I les agressions que va rebre el poble català són dignes de manual: quan els colonitzats piulen, tot és vàlid. Tanmateix, les dones acabem de donar-los un bon exemple: la població existeix i hi diu la seva. Ja poden tergiversar la veu dels catalans; la de les dones, que és universal, els ho posa més difícil.

Deia Joan Fuster que la policia no està pensada per protegir el poble, sinó per protegir el poder. El lamentable espectacle que van proporcionar al món Guàrdia Civil i Policía Nacional n’és una bona prova. Els carrers seran sempre nostres? No ho sé. Fa tres segles que ho intentem i no ens en sortim. Mira Portugal, també dins la península, quina sort que va tenir, quan la ràbia contra els catalans els va deixar les mans lliures! I la manera com van posar fi a la dictadura! Us en recordeu? La revolució dels clavells. Ai, portuguesos, com us envejo!

Avui la notícia, però, és que tothom es baralla per les llistes: forma part de l’ofici, això. O no?