Horta de Sant Joan i Picasso

Al darrer número del setmanari La República, que els diumenges acompanya aquest diari, els expliquem el projecte del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan de traslladar-se a una nova seu, l’antiga Casa Abadia, que no només permetrà doblar la superfície actual d’aquest equipament que explica la intensa relació de l’artista amb aquest municipi de la Terra Alta sinó que també obrirà la possibilitat que s’hi exposin, almenys de manera semipermanent, obres originals. Entre les dues llargues estades que va fer al poble, Picasso hi va pintar unes 200 obres, entre les quals s’hi troben algunes de les més reconegudes de la seva etapa cubista, com ara La bassa d’Horta i La fàbrica. Fa cinc anys, el centre va haver de limitar-se a obrir només els caps de setmana i els estius pels problemes econòmics. Aquest és un centre autofinançat, que sobreviu amb les aportacions d’una fundació sense ànim de lucre i amb la recaptació de les entrades. Hi ha molt pocs museus a Catalunya que podrien sobreviure sense ajuts de l’administració pública. I quan es tracta d’un petit equipament situat al sud del país, tocant a la Franja, en una zona que va perdent habitants de forma imparable, aquesta manca de suport fa pràcticament inviable la seva supervivència. Ja fa força anys que la Generalitat i altres administracions públiques van veure que destinar diners a recuperar els espais de la Batalla de l’Ebre seria rendible. Per això els responsables del Centre Picasso, que consideren que l’equipament és “una joia en brut”, perquè no se n’ha tret prou profit, de la relació entre l’artista i Horta, no perden l’esperança que algun dia –que esperem que no sigui llunyà– algun polític amb responsabilitat veurà la llum i entendrà el gran potencial turístic, cultural i també social que port tenir un Centre Picasso en condicions en aquesta part del país allunyada del centre neuràlgic. Tots els governs s’omplen la boca amb la necessitat de descentralitzar la cultura però pocs fan cap pas.