Perduts pels llaços grocs

Poca broma amb l’ordre de la Junta Electoral Central que es treguin els llaços grocs i les estelades dels espais públics. Perquè hi ha precedent i no és bo. L’exalcaldessa de Berga Montse Venturós va ser inhabilitada sis mesos el juny passat i condemnada a una multa perquè, tant per les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015 com pels comicis espanyols del 20 de desembre del 2015, no va fer cas de la junta i va mantenir l’estelada que onejava a la façana de l’ajuntament des de l’any 2012. El compromís polític de Venturós en pro del catalanisme està fora de dubte. I el de Ciutadans en favor de l’agitació i la polèmica, també. I se n’aprofitaran com solen fer. Com tampoc hi ha espai per refiar-se d’una suposada imparcialitat de la justícia espanyola. Ja fa temps que els tentacles unionistes van a totes jurídicament. I les properes eleccions seran un nou escenari del qual intentaran treure profit. Per imposar la por i, en favor de la seva suposada imparcialitat, el seu criteri. Diuen que els llaços incomoden una part de la població i que, per tant, s’han de treure. A molts ens molesta tenir imposada la rojigualda als ajuntaments. Però bàsicament el que ens diuen és que ens hem de fer fotre. Que el que a nosaltres ens molesti a casa nostra no importa.

Venturós va desobeir. Conscientment. Va demostrar la coherència de qui predica amb l’exemple. Però al final, hi ha hagut un cost: la inhabilitació. Un preu que també han pagat Artur Mas, Joana Ortega o Irene Rigau per haver posat urnes. I que estan pagant els presos polítics i els exiliats. Un preu amb un elevat cost personal, que fa que pel camí es perdin persones vàlides. Però aquest peatge no només l’han de pagar uns quants. Ha de ser un pes compartit. Sense mobilització constant tenen la partida guanyada. I si no volen llaços a edificis de la Generalitat, cap problema. Es treuen i es decoren els edificis del costat. Feta la llei espanyola, feta la trampa catalana.