Renovació a la Cambra de Comerç

L’any 2011, la Cambra de Comerç de Girona va editar el llibre Cent anys d’economia a les comarques gironines. Un exemplar de gran format, de 447 pàgines, amb fotografies, estadístiques, estudis de cada sector i entrevistes. Hi ha un detallat treball de camp en què s’han recollit instantànies antigues, etiquetes, marques i documents, i un esforç editorial coordinat pel comissari del centenari, Jaume Fàbrega, amb aportacions d’economistes insignes. Un llibre imprescindible per conèixer l’evolució del comerç i la indústria en la centúria que va del 1910 al 2010. Un exemplar que hauria d’estar a les escoles de formació econòmica per recórrer el desenvolupament d’unes activitats iniciades en els primers moments de la revolució industrial, de manera artesanal i amb esforç físic, i que amb el transcurs del temps es van convertir en les mitjanes i grans empreses que poblen avui la nostra geografia. Un llibre que és commemoratiu, però no d’enaltiment, perquè no parla tant de les activitats de la Cambra com de l’esforç col·lectiu de moltes persones, la majoria anònimes, que van transformar la societat.

Aquest treball va aparèixer en un moment crític: el llibre havia estat gestat l’any 2009, al començament de la crisi, quan ja s’intuïa que tot estava canviant. Però qui ens havia de dir que una enfonsada tan profunda vindria a trastocar el creixement! Que institucions com les caixes d’estalvis gironines desapareixerien, que una immensa corrua d’empreses patirien per sobreviure i que moltes no ho aconseguirien i arrossegarien en la caiguda el treball i el benestar de moltes famílies.

La Cambra de Comerç de Girona actual fa la impressió que des de llavors també ha quedat tocada. D’haver estat una institució capdavantera, amb una activitat incessant, amb presència a tot arreu i amb prou autonomia per denunciar qualsevol cosa mal feta, per formar empresaris i per obrir aules en multitud de reunions, conferències i debats, ha passat a tenir una imatge apagada, comparada amb la d’abans. Això ens porta a pensar que l’antigor d’alguns càrrecs, com el del president, Domènec Espadaler, que fa tretze anys que ho és, i que ja ha avisat que no repetirà, no ha permès entomar la situació i defensar amb prou empenta les empreses.

Ara venen eleccions, i cal una renovació profunda: escollir persones noves que no hi vagin a “escalfar la cadira”, sinó a treballar per la millora d’una economia que té dèficits impressionants. No necessitem “figures”, sinó persones compromeses i formades. És urgent donar suport davant les dificultats, i ells ho hauran de fer. Assenyalem, però, que el sistema electoral no ajuda gaire a assolir aquest canvi. Malgrat això, esperem que els electors tinguin prou seny per aconseguir-ho.