Keep calm
Tot per la pàtria
El problema no ha estat només la perversió del llenguatge, sinó també la visió militarista i autoritària de la realitat
Els darrers dies, la sala del Tribunal Suprem s’ha convertit en una desfilada interminable de membres de la Guàrdia Civil. No n’hem vist la cara, però hem pogut sentir la seva veu. Després de la fugida d’estudi dels antics responsables del govern espanyol, el cos de la benemérita s’ha convertit en el principal puntal per intentar mantenir el delicte de rebel·lió. Els agents han actuat de forma disciplinada i coordinada, tal com es correspon a un cos militar. Aquests darrers dies, qualsevol recurs ha estat vàlid, com ara la inevitable comparació amb el terrorisme d’ETA. Un dels agents va afirmar que “no havia viscut el conflicte basc”, però no va tenir manies a remarcar: “Alguns veterans em van dir que s’assemblava bastant als inicis per l’odi de la gent.” Com que no podien apel·lar a la violència física, recorrien a la visual i es referien a “les cares de ràbia de la gent”. També s’ha fet ús d’alguns recursos literaris, com ara la hipèrbole, que va permetre convertir el llançament d’una ampolla d’aigua en una “pluja d’objectes” o interpretar una protesta pacífica de la gent en un “intent d’assalt”.
La impossibilitat de visionar les filmacions d’aquells dies durant el judici ha permès als agents esplaiar-se a gust en la mentida o recrear-se a fons en l’exageració. La decisió del jutge Marchena és, en aquest sentit, tan incomprensible com reveladora de l’interès per no incomodar els agents de la Guàrdia Civil. El problema, en tot cas, no ha estat només la perversió de la realitat, sinó també la visió que es deixa entreveure al darrere de cadascuna de les declaracions. Els agents no han parlat de ciutadans, sinó d’“individus” o de “massa”; no s’han referit a la resistència pacífica, sinó a les “muralles humanes”; no van veure manifestacions sinó “concentracions tumultuoses”. Al darrere d’aquest vocabulari particular hi ha una visió militarista, ben arrelada en el model policial espanyol i en la creació de la Guàrdia Civil, però allunyada d’allò que hauria de ser un estat democràtic. Tot sigui per la pàtria.
