Alerta! Ens toquen els TN

La utilització de les juntes electorals per intervenir directament en el llibre d’estil dels mitjans públics catalans és un senyal d’alerta gravíssim. No només això, aquestes entitats estatals s’autoatorguen la capacitat de decidir sobre la programació de les televisions i ràdios d’aquest país, regalant espais als partits unionistes amb l’excusa, ara, de la manifestació de Madrid, de la mateixa manera que ho van fer abans del 21-D amb la de Brussel·les. Les decisions d’aquestes juntes són tan aberrants que obligaran els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio a inventar-se espais de propaganda per a PP, Ciutadans i PSC per compensar que altres partits i entitats han convocat alguna mobilització i se n’ha informat.

Les juntes electorals també han decidit que els periodistes dels mitjans públics no podran referir-se als presos polítics i exiliats en aquests termes, sinó com a “acusats de delictes greus” i “fugitius de la justícia”. Una definició, aquesta última, que no té cap mena de relació amb la realitat perquè tant Carles Puigdemont com la resta d’exiliats s’han presentat davant la justícia cada vegada que se’ls ha requerit. És problema dels jutges espanyols si han retirat totes i cadascuna de les euroordres que ells mateixos van emetre.

Al País Basc l’ofensiva de l’Estat va incloure el tancament de diversos mitjans de comunicació i l’empresonament de periodistes. Alguns d’ells van ser torturats, com Martxelo Otamendi, i no van trobar empara fins que el seu cas no va arribar, nou anys després, al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El fet és que la crisi política catalana està servint d’excusa al poder de Madrid per instal·lar-se en una actitud autoritària pròxima a la de Turquia, on els mitjans no oficialistes –i molt especialment els kurds– estan sota la pressió diària de tenir 150 companys a la presó. L’Estat ens arrossega cap a una lluita més, aquesta vegada per la llibertat de premsa. Els periodistes l’assumirem, és la nostra obligació, però la societat n’ha de ser conscient.