Contes contra els barrots

Qui coneix de prop Oriol Junqueras sap que a més de la gran talla política i la saviesa com a historiador, i en d’altres matèries, de la seva personalitat destaca una immensa humanitat. Un tret que li permet generar empatia gairebé amb tothom. I que es visualitza també en l’amor familiar. La seva esposa Neus, els seus fills Lluc i Joana, i la resta de la família, han estat sempre pedra angular en la vida de Junqueras. Fins i tot malgrat la intensitat de les responsabilitats com a vicepresident del govern. L’he vist emprenyar-se més d’un cop per l’atapeïda agenda que li preparaven els seus col·laboradors si no li permetia, per exemple, acompanyar els fills a l’escola. I li agradava relatar com, de camí cap al col·legi, es paraven dalt del pont de Sant Vicenç dels Horts que travessa les vies per veure passar el tren miner de Súria. Que sempre feia sonar un fort xiulet en forma de salutació. A les malaurades visites de Lledoners ens explicava que cada dia sonava el mateix xiulet en passar prop de la presó un tren. Una salutació als presos polítics, ves a saber si del mateix maquinista de Sant Vicenç.

I aquesta és també l’anècdota amb què Junqueras encapçala el seu darrer llibre. Que no és ni de política ni d’història. Contes des de la presó és un llibre d’humanitat i família. Com diu Pep Guardiola al pròleg, “una mostra d’amor, un cant a la intel·ligència i una lliçó de dignitat”. I si ho diu el Pep, poca cosa més a afegir. Contes des de la presó és la forma que ha trobat Junqueras de traspassar els barrots de la repressió i mantenir ferm el vincle d’amor amb els fills i la família. Com explica Guardiola: “Cap cel·la, cap mur, ni cap vidre de cap presó del món aconseguiran apagar mai una veu i un cor d’esperança.” Són 37 contes escrits a cavall de les presons d’Estremera i Lledoners. I es publica ara que Junqueras està a Soto del Real. Editat en català i castellà de forma exquisida –magnífica feina de l’equip liderat per l’editor Jordi Creus–, i amb unes il·lustracions meravelloses creades per una colla d’artistes magnífics, és un llibre per transmetre valors. Una alenada d’esperança que aquest Sant Jordi entrarà a milers de llars. Són contes dedicats als seus fills, Lluc i Joana. Però no és una obra infantil. És un llibre per tothom en què, tal com diu Guardiola, “llegim l’Oriol i sentim l’Oriol. Cada mot, un batec; cada conte, un somriure”.