De reüll
34 pedres
El tinent d’alcalde de Llardecans va sortir a passejar diumenge passat i va descobrir horroritzat que l’Arc d’Adà havia estat enderrocat. Va córrer a dir-ho al poble i els veïns van quedar commocionats. Algú pot pensar que ja era ben poc cosa aquest element arquitectònic, exactament format per 34 pedres. Però aquest és l’error en el que cauen els que no tenen sensibilitat pel patrimoni: més enllà del seu valor material, que és el que la història, amb les seves vicissituds, ens ha llegat, hi ha l’immaterial, el simbòlic, el sentimental, el de la memòria resistent. L’Arc d’Adà, Bé d’Interès Nacional, era l’últim vestigi d’una fortalesa medieval àrab. Quatre pedrots expliquen tot un món. Zero pedrots no n’expliquen cap. La policia científica dels Mossos ha obert una investigació que no sembla que inclogui gaires opcions. És a dir, que és improbable que el monument s’hagi destruït de manera accidental, posem pel cas per culpa d’un llamp. Tot indica que algú el va envestir amb un vehicle, que podria ser vermell i/o blau. S’han trobat restes de pintura d’aquest color en les pedres escampades, i també vidres trencats. El cotxe, per tant, ha sofert danys importants en la seva carrosseria. Tot plegat és informació que s’està divulgant per localitzar el responsable de la destrossa. Mentrestant, l’Institut d’Estudis Ilerdencs ja ha anunciat que farà el projecte de reconstrucció. Evidentment que s’ha de recuperar, i com més aviat millor.