Contra Torra

Ja fa dies, que s’ha obert la veda contra Torra. Suposo que s’hi han fixat, que fa setmanes que tertulians, columnistes i opinadors unionistes d’aquest país van instal·lant un dia rere l’altre i allà on poden el relat aquest de la paràlisi del govern. Conscients que el 21-D no ho van guanyar a les urnes, no han parat d’intentar-ho per altres vies. No és que no vulguin Torra; és que encara no han paït la suma que l’independentisme va aconseguir en les eleccions convocades pel 155. No seré jo qui defensi que el govern Torra és el més fort, dinàmic i diligent dels que hem tingut, perquè aquest és un govern que governa amb algunes debilitats i en un moment polític extremadament delicat. Si Carles Puigdemont va accedir a la presidència de la Generalitat en unes condicions excepcionals, a mi em sembla que les de Quim Torra ho van ser tant o més. Probablement més. I que aquells que l’acusen de paràlisi i d’inoperància el primer que haurien de fer és preguntar-se d’on ve, aquesta suposada debilitat. No deu ser, per exemple, que hi ha uns quants diputats suspesos pel jutge Llarena (sense condemna ni sense judici a la vista) i que per això l’independentisme no té majoria? I que si ahir aquests haguessin pogut votar no s’hauria aprovat aquesta moció que convida Torra a convocar eleccions o a superar una qüestió de confiança? Els partits de l’oposició i bona part de les línies editorials dels mitjans de comunicació d’aquest país (potser és allò de qui va ser primer, si l’ou o la gallina) parlen d’un govern “inoperant”. I ho fan, ai las, en plena campanya electoral i sense preguntar-se d’on parteix, aquesta inoperància. A mi em sembla que l’acord d’ahir al Parlament, tot i que no és jurídicament vinculant, és un bon revés per a Torra, perquè ara li podran retreure aquesta votació cada cop que vulguin. Però cal saber interpretar-la. És la prova que el 155 no se n’ha anat. De no gaire res més. Perquè si l’acusació és de paràlisi, sàpiguen, senyors meus, que de paralitzats ho estem tots. Que només faltaria, que actuéssim amb normalitat mentre hi ha aquest judici sumaríssim a l’1-O i aquesta repressió incomprensible.