Keep calm
Qui guanyarà?
“Vamos a ganar, pero no sabemos quiénes.” Es una frase de Pío Cabanillas (pare) a la sortida d’un congrés a Palma. Es va produir a la fi de la UCD, que finalment i des d’aquell conclave va quedar destrossada de dalt a baix. Amb lleugeres variants, la frase de l’exministre franquista i de la UCD s’ha fet servir quan hi ha un alt grau d’indecisos. Fet que està passant de cares a les eleccions generals convocades per al 28 d’abril. Val a dir que en aquestes eleccions concretes les empreses d’enquestes filen molt prim en els seus pronòstics. En les darreres eleccions generals va haver-hi importants fracassos demoscòpics. El 2015 van fer suspensió de pagaments dues empreses importants d’àmbit estatal d’enquestes per haver equivocat el resultat. Les empreses públiques catalana (CEO) i estatal (CIS) mantenen les seves enquestes i ambdues disposen de bons pressupostos per fer-les. Això fa que siguin les més fiables, malgrat que cal estar sempre molt atents a les seves respectives cuines.
En la campanya d’aquestes eleccions generals no s’ompliran places de braus. –a Catalunya pràcticament han desaparegut–. Difícil serà, en el cas que algun partit s’atreveixi a omplir pavellons d’esports. No hi ha programats multitudinaris actes de públic electorals. Mentrestant, curiosament els debats i actes televisats estant augmentant notablement l’audiència. Podemos i Vox són exemples del fenomen televisiu. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ho va clavar en una entrevista: “Encara que Podemos no només s’expliqui per televisió, Podemos no s’explica sense la televisió.” A Vox li fan la publicitat la majoria de tertulians parlant de la formació ultra. El seu líder, Santiago Abascal, parla poc. Li va bé que parlin d’ell encara que sigui malament.
Sovint en cercles d’amics sento dir: “No sé què votar.” No és fàcil aconsellar davant la confusió que estan generant alguns missatges electorals i davant la forta influència que pot tenir el debat televisat. Parlant amb els partits polítics es detecta que els és difícil controlar el vot de l’indecís i sobretot allò que pugui passar en les darreres hores. Tots volen guanyar sense saber qui. Hi ha el temor de més d’un de ser candidat a la derrota.