El rei de groc

El rei de groc em mira des la tauleta de nit. Robert W. Chambers, l’home que connecta Allan Poe amb Lovecraft, és un autor de culte entre els seguidors del gènere fantàstic, inspirador tant de Lovecraft, com de Raymond Chandler, Stephen King o fins i tot de sèries televisives com la True Detective de Nic Pizzolatto. Tot això ho explica l’Albert Pijuan en l’edició que ja fa uns anys va fer Angle d’aquests relats d’El rei de groc, que també conté L’habitant de Carcosa d’Ambrose Bierce. He recuperat aquest llibre, o ell m’ha recuperat amb el seu groc, d’arrels medievals, el que els heretges havien de dur davant de la Inquisició. És el groc de la revista The Yellow Book, el llibre groc que Oscar Wilde fa aparèixer a El retrat de Dorian Gray.

En els relats de Chambers, explica Pijuan, els narradors estan alterats, insomnis, amours fous, caigudes del cavall... i tots ells han estat en contacte amb El rei de groc, el llibre censurat i prohibit perquè fa embogir tothom que el llegeix.

El llibre m’ha vingut a buscar mentre la junta electoral va a buscar llaços grocs a despatxos i balcons i no només als dels edificis públics, els que depenen de la Generalitat, sinó també els de les finestres del grup d’EH Bildu al Parlament Basc.

On és la bogeria del groc? Qui enfolleix? Qui inventa el relat més fantàstic? Aquests dies en què el seguiment televisiu del judici desborda qualsevol sèrie, perquè el joc de trons es disputa al Suprem, els relats fantàstics desborden la sala. I a més els intèrprets, guàrdies civils i policies, semblen alterats pel rei de groc: veien unes cares d’odi, i de ràbia, com no havien vist ni en els anys que havien servit al País Basc quan el terrorisme d’ETA terroritzava i matava molt més que qualsevol llibre, i catalans que llençaven rentavaixelles perquè rellisquessin, o els obligaven a arrencar bolets. En un atac de sinceritat han confessat que donaven cops de porra com si no hi hagués demà, com va passar a Sant Martí Sesgueioles.

Obro el rei del groc, pura fantasia, aquest macabeu del celler Josep Foraster de la Conca de Barberà. Val més anar a l’essència.