Celebrar un espoli

L’estiu de 1919, ara farà cent anys exactes, els frescos romànics de l’absis de l’elevada col·legiata de Mur, al Pallars Jussà, van desaparèixer de les parets mil·lenàries que fins llavors els havien sostingut. Dos anys més tard eren al Museu de Belles Arts de Boston. El Pallars Jussà celebra aquest any el centenari de l’espoli. Dir “celebra”, seguit d’“espoli” sembla inapropiat. “Lamenta”, “recorda” o “commemora” seria més raonable. Prengui paciència el lector. Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat, va tenir notícia de l’extirpació pocs dies després de produir-se. No ho va entendre. Com es podien arrencar de les parets unes pintures? Va enviar un emissari a Mur. Tres especialistes italians contractats per algú que sabia a qui podia interessar el material artístic havien realitzat l’operació delicada. El mes de desembre del mateix any Puig feia tractes amb els italians que havien demostrat tanta traça i dirigia ell mateix l’arrencada i el trasllat de les pintures romàniques de la majoria d’esglésies del Pirineu català amb l’objectiu de protegir-les a Barcelona. Aquí se situa la creació de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC. Sense Mur no en “celebraríem” l’existència ni seria el museu més important del món en art romànic. Ja el voldrien a Boston, on els frescos de Mur són els més rellevants entre l’art medieval del museu.

Una petita colla va ser convocada aquest cap de setmana a Mur per assistir a l’inici dels actes del centenari. En Vidal Vidal, amic, escriptor i periodista de Lleida, va pensar que la trobada m’interessaria. Els alcaldes de la zona han considerat que el centenari pot ser una bona ocasió per incentivar el turisme cultural al Pallars Jussà. El senyor Alejandro Rivera i la seva dona, que tenen un hotelet de luxe a un quilòmetre de Mur, en ple paisatge panoràmic, ja han obert l’ull. Es faran visites guiades. Estan programades conferències al Pallars i a Barcelona. El MNAC i els òrgans turístics de la Generalitat s’hi han implicat. Hi haurà una expedició acadèmica a Boston. Els de Boston ho observen amb una certa suspicàcia: i si els reclamen les pintures? Tenen rebuts que demostren que van ser adquirides impecablement. També els tenia el col·leccionista que els les va vendre i el capellà de Mur que va fer la primera transacció a canvi d’uns diners que va destinar a reparar la teulada de la col·legiata. Va ser la primera i l’última, al Principat. Si gent de Boston culta i amb possibles s’anima a visitar la col·legiata de Mur i el castell impressionant que té associat el cercle s’haurà tancat.

A Mur es pot veure una reproducció exacta de les pintures extraordinàries. La guia està indecisa: “celebrar” o “lamentar”? Ella, que les estima amb bogeria, optaria pel retorn, però...