Keep calm
El rescat de la marquesa
La candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, es va comprometre a impulsar un pla de “Rescat Democràtic dels Catalans”
Aquest dilluns, la plana major del Partit Popular va aterrar a Barcelona per tal de presentar el programa electoral amb el qual volen “reconquerir Espanya”. Entre els assistents hi havia velles glòries del partit, com ara Jorge Fernández Díaz, Enric Millo o Alícia Sánchez-Camacho. Tots ells han prestat honorables serveis a la causa, ja sigui des de la sala del Tribunal Suprem o des d’un reservat del restaurant La Camarga. Però les enquestes manen i ara han estat relegats a la reserva activa per una candidata recuperada per a la causa. Es tracta Cayetana Álvarez de Toledo, marquesa de Casa Fuerte, que va abandonar el partit després de repudiar la “inacció “ de Mariano Rajoy en el procés català i que ara torna com la principal esperança per evitar que el PP es converteixi en un partit extraparlamentari a Catalunya. La marquesa no té cap vincle conegut amb Catalunya, més enllà de la procedència de la seva antiga parella; però això no sembla tenir gaire importància per a un partit molt més obsedit a trobar una rèplica al perfil incendiari d’Arrimadas i al discurs de la “dreta valenta” de Vox que no pas a definir la seva pròpia estratègia. Entre les 500 mesures que proposen hi ha l’aplicació d’un nou 155 “el temps que sigui necessari”, l’impuls d’una llei de “símbols nacionals” i “reforçar la presència de l’Estat a totes les comunitats”. En la seva intervenció, la marquesa es va comprometre a “tornar a apoderar els demòcrates de Catalunya”. I, en un esforç per fer un joc de paraules enginyós, va afirmar que “enfront dels CDR, el nostre pla és RDC, el Rescat Democràtic dels Catalans”. En els darrers anys, el panorama polític ha experimentat, en paraules de Joan B. Culla, un autèntic tsunami; però ni en el millor dels somnis podíem arribar a imaginar que el partit dels hereus del franquisme acabaria portant-nos la bona nova de la democràcia. Que per fer-ho hagin escollit una candidata cunera, posada directament a dit des de Madrid, no deixa de ser una ironia de la història.