Autobombo

La Maria veu com apareix el doble check al costat del seu missatge. Això vol dir que en Salva ja l’ha rebut? Ara es veu que no, que el doble check no vol dir una puta merda i que estan configurant la triple be baixa perquè l’emissor sàpiga que el receptor és tan malalt com ell i està llegint el missatge simultàniament. Observa, amb un neguit de mal obrar, com a sota del nom d’en Salva no hi figura l’estat “en línia”. Això deu voler dir que no ha sentit el missatge. O que no li ve de gust obrir el mòbil. O que se l’ha deixat a casa. Presa d’un pànic d’estira i arronsa, la Maria resta uns minuts davant de la pantalla encesa com una maníaca. Quan la llum s’apaga, la torna a encendre. I així fins a vuit vegades. La bateria perilla. La Maria mira el mòbil cada dos per tres. No suporta la idea que en Salva la consideri una mentidera. Si així fos, s’imagina caient de quatre grapes com una actriu defenestrada. Però ella no ha maquinat res, només s’ha vist per uns instants entre l’espasa i la paret. Ell no s’ha connectat des de l’última vegada que han parlat i ella passarà la nit del lloro si no ho arregla. Mentre pondera, la Maria bada amb un diari que troba obert damunt de la taula. Llegeix que a partir d’ara el whatsapp ja t’avisarà quan l’interlocutor ha llegit el missatge. Ara l’aplicació incorpora un delator. La Maria queda perplexa quan veu les quatre opcions per saber en quina dimensió romanen els missatges. (Demà és Sant Jordi, veureu molts llibres, avui dia tot déu escriu. Però si us ha agradat el to i el timbre d’aquestes línies, compreu L’ull de l’escarabat, de Llibres del Delicte: un joc psicològic en què la protagonista construirà i es creurà el seu propi thriller).