Així parlà Modest

“El món d’avui no és una idea, el món d’avui no és una generalitat igualment vàlida arreu. El món d’avui són els homes d’avui. El nostre món són els homes d’aquí... No hi veieu els odis antics que es conserven, que no es descuiden, que es mantenen vius al fons dels ulls, sota la closca de les paraules? No hi veieu tots aquests homes i dones, nois i noies, infants que viuen segrestats de la nostra vida ciutadana, i a qui volen tapar la boca, de tant en tant, amb la humiliació d’una almoina? No hi veieu unes seguretats i un ordre que es volen mantenir i es mantenen a costa de la justícia?

No hi veieu uns homes i unes dones, uns nois i unes noies que se senten defraudats i intenten protestar per tantes coses que se’ls imposen, per tants drets que es conculquen, per tantes paraules legítimes que no se’ls permet pronunciar? No hi veieu tants que, ben grassos i lluents, s’omplen la boca amb paraules, pensen només en els diners, en la seva seguretat, en el seu benestar i en el benestar dels seus fills?

No hi veieu tants que no hi volen veure?

I a tots aquests, què els diu l’Església d’avui i d’aquí? Què els diu als pobres? Què els diu als que cerquen? Què els diu als que tenen fam i set de justícia? Els proclama realment benaurats? N’estem segurs, que està al seu costat? Ens hi jugaríem el coll, que l’Església d’avui i d’aquí no està amb els vencedors, no està amb els rics, no està amb els forts, no està amb els que dominen? N’estem segurs, que l’Església d’avui i d’aquí no està tancada, només amb alguns, en el cenacle que assegura, que estalvia tot risc, que esterilitza? N’estem segurs, que l’Església d’avui i d’aquí està sempre al costat de la veritat, de l’amor, de la justícia o la llibertat?

I aquesta Església d’avui i d’aquí –no ho oblidem mai– som nosaltres.”

A Castelló d’Empúries s’ha fet un acte públic amb la col·locació d’una placa a la casa on va néixer mossèn Modest Prats. Aquestes paraules són part d’una homilia predicada per ell a l’església del Mercadal, la vigília de la cloenda del Concili Vaticà II, el dia 7 de setembre del 1965. Han passat cinquanta-quatre anys des de llavors, i aquestes acusacions semblen rabiosament actuals, dedicades al temps que vivim. És el que tenen de bo els clàssics: que no perden mai l’actualitat. I en Modest ha estat un clàssic.

Encetem avui la Setmana Santa. Temps de reflexió per a qui ho vulgui. El bisbe ja ha estat al pregó, que anava de xuixos i bunyols. D’altres faran sortir uns passos, manaies, vestes... Tots els que hem organitzat esdeveniments sabem la feinada que suposa posar-ho en marxa. Per l’afany que demostren, mereixen reconeixement. Però les paraules de mossèn Modest Prats, pronunciades fa més de mig segle, ens continuen sacsejant encara avui, i ens esperonen.