De set en set
Autèntics
Al recull Exterminator! (1973), de William Burroughs, hi ha un conte en què un policia de paisà atura el narrador al carrer per escorcollar-lo; se’ls acosta un policia uniformat i diu al de paisà que desisteixi i explica al narrador que aquest va deixar el cos i, per tant, no és un policia autèntic; aleshores, de cop, l’uniformat intenta detenir el narrador; el policia de paisà se’ls acosta i diu a l’uniformat que desisteixi i explica al narrador que fa anys que l’uniformat es va jubilar; tot seguit un policia estranger se’ls acosta i assegura al narrador que el policia real és ell i que altres dos ja no són, de cap de les maneres, policies professionals. Tot plegat fa pensar més que una mica en el macrojudici madrileny: Pérez de los Cobos va acusar els Mossos de no comportar-se com policies autèntics a causa de la seva “actitud passiva” quan l’1-0; la defensa dels presos polítics va acusar la policia espanyola (tant els normals com els paramilitars) de no ser policies de debò a causa del seu ús desorbitat de la violència. I tot i que tres alts càrrecs dels Mossos van desmentir definitivament l’acusació de De los Cobos; i tot i que Sir Hugh Orde, un policia estranger (britànic, en aquest cas) va fer, fa set dies, un informe irrebatible que demostra que la policia espanyola va utilitzar la violència d’una manera gens professional, la fiscalia encara actua com si s’hagués sentit ploure. El conte de Burroughs –breu i ben escrit– és creïble. El del Suprem, francament, no.