El servei públic

Que no es faci atenció als programes electorals és un gran avantatge per als partits immersos, especialment els de dreta i extrema dreta, a veure qui la diu més grossa sense necessitat de donar explicacions. La bandera ho embolica millor. I serveix per ocultar les propostes que en altres temps haurien alimentat el debat públic. Ara, s’afarta de proclames mentre els fulls de ruta de governació queden en un segon pla.

Entre les arengues del PP i Ciutadans més repetides aquests dies figuren les contràries als mitjans públics catalans, als quals acusen de gran part dels mals que diuen que pateix Catalunya. En un exercici de malabarisme, Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo van a TV3 a criticar la manca de pluralisme de la cadena. “Sou una màquina de manipulació i incitació a l’odi”, deia Arrimadas. “Aquesta televisió ha participat activament en un cop d’estat a la democràcia”, hi afegia Álvarez de Toledo. Les dues eren entrevistades per Lídia Heredia en la ronda de candidats d’Els matins de TV3.

L’exigència de Ciutadans i el PP són uns mitjans públics de tots i per a tots. Es podria pensar que estan preocupades pel servei públic, però els fets les desmenteixen. No els interessa gens ni mica. Les candidates dels partits taronja i blau van ser les primeres a caure del cartell del debat electoral que va tenir lloc dilluns a Televisió Espanyola a Catalunya, al qual tampoc acabarien anant ni Meritxell Batet (PSC) ni Gabriel Rufián (ERC). Els que defensen la televisió pública de tots i per a tots perquè la paguem entre tots són els primers a menysprear-la quan els convé. No tenen cap problema a desdenyar-la quan detecten que la seva participació pot no donar els rèdits amb què es mouen calculadament per la campanya electoral. Anar a TV3 o a Catalunya Ràdio a queixar-se dels mitjans públics, en canvi, sí que entra en aquests càlculs. Enfrontar-se a Heredia o a Mònica Terribas els dona moments de glòria amb la fal·làcia de la defensa pel servei públic. No hi ha ni preocupació ni defensa, només un mer interès partidista.