El pes de la justícia

L’aparició telemàtica dels presos polítics en campanya ha estat una flor que no ha fet primavera. Va haver-hi una gran glopada d’intervencions (tant mediàtiques com en actes de partit) aprofitant Setmana Santa i ara han anat desapareixent. De fet, sé de primera mà que la santíssima trinitat de Junta Electoral, Tribunal Suprem i Soto del Real ha començat a tombar peticions de mitjans de comunicació. Més enllà de qualsevol interpretació que alimenti la sensació de conspiració sobre per què es va permetre una profusió d’aparicions i ara no, hi ha una qüestió superior que ho explica. El motiu bàsic és que s’ha reprès el judici i això va a davant de tot. I això s’ha acceptat amb una silenciosa normalitat. A ulls de l’Estat espanyol, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez són uns acusats als qui s’està jutjant abans que candidats a les eleccions pel Congrés d’aquest mateix estat. Però no és una cosa estrictament relacionada amb l’orientació ideològica de tots dos sinó pel pes que té la justícia entre els pilars del poder. Teòricament, en un estat de dret, el pes de l’executiu, el legislatiu i el judicial ha de ser equivalent perquè l’equilibri faci de contrafort entre les diferents potes d’aquest estat. Per aquesta raó, podria ser motiu de debat plantejar-se si en plena campanya electoral es pot aturar una vista oral en què part dels acusats són candidats. Però ni s’ha discutit: entre les eleccions i el judici, l’Estat entén que és prioritari el judici. I això que, en cas d’empat, el calendari és més inflexible amb els comicis que amb la vista oral i que –com ha quedat demostrat– no els ve ni d’un dia ni de dues setmanes. Si es pot aturar el judici perquè és dilluns de Pasqua a Catalunya i Dos de Mayo a Madrid, també es pot aturar perquè els candidats facin campanya. Però el pes de la justícia espanyola és superior. No només superior respecte als acusats independentistes, que es pressuposa, sinó respecte als altres poders de l’Estat. Significatiu.