Celebrar la vida

És una pel·lícula del 2014, però és ara que he vist El llibre de la vida, un film d’animació que s’acomiada amb una lliçó final: morir és senzill, el que hem de procurar és tenir el valor per viure.

Just unes hores més tard, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart i la seva parella, Txell Bonet, anunciaven que malgrat el captiveri han decidit celebrar la bellesa de la vida sent pares per segona vegada. Una aposta tan admirable com la que en la mateixa setmana ha fet una família molt amiga, d’aquelles amb qui has compartit lluites populars i celebracions, que s’ha acomiadat d’un membre de forma sobtada, però que ha tingut la capacitat de plorar la pèrdua alhora que celebrava les vides que ha salvat gràcies a la donació d’òrgans. En un temps en què la societat està massa impregnada d’odi i en què alguns s’entesten a alimentar aquest sentiment tan pervers, missatges com el de la pel·lícula, o la parella catalana, o la família amiga, són un raig de llum enmig de tanta foscor. Exemples com aquests, amb la càrrega emocional i humana que injecten, ens haurien d’ajudar a gaudir l’existència, a calibrar en la justa mesura allò que pensem que ens fa infeliços i vulnerables. El psicòleg de Harvard Daniel Gilbert parla sovint de com el nostre cervell es defensa força bé quan les coses ens van malament. Igual que aprenem a practicar un esport, a fer un pastís o tècniques de comunicació, també es pot aprendre a viure i celebrar la vida.