Albanodante- fachix

El sondeig de moda el signa el politòleg (i periodista ultra) Francisco Carrera, l’únic que va encertar els resultats espectaculars de Vox a les passades eleccions andaluses. L’informe en qüestió situa l’extrema dreta com a tercera força al Congrés, amb un resultat per sobre dels 70 diputats i un grup parlamentari de dimensions equiparables als del PSOE i el PP. Seguint aquesta predicció, el pròxim govern espanyol seria, inevitablement, una coalició entre la dreta extrema i l’extrema dreta amb una amplíssima majoria parlamentària que superaria els 200 diputats a Madrid. Naturalment, l’exactitud del precedent andalús ha fet que aquesta predicció hagi arrasat a Twitter. Un escenari d’aquest tipus invalidaria, de cop, tota l’estratègia dels partits independentistes majoritaris, basada –més o menys explícitament– en un escenari d’obertura del diàleg causada per la necessitat de Pedro Sánchez de disposar dels diputats d’ERC i JxCat com a complement per a una majoria d’esquerres. Un context que, per cert, quedaria invalidat en cas que fos Ciutadans el partit cridat a completar una majoria parlamentària amb el PSOE. És a dir, l’opció estratègica dels dos grans partits només és viable en una de les tres aritmètiques més probables. Curiosament, el mateix estudi atorga a Front Republicà un total de tres escons i presència assegurada al Congrés. A Girona, per exemple, la predicció de Carrera atorga un impressionant empat a un entre sis partits que aconseguirien exactament el mateix resultat (PSC, Ciutadans, Comuns, JxCat, ERC i Front Republicà), amb PP i Vox com a extraparlamentaris. Un escenari d’aquest tipus no només convulsionaria la política espanyola, sinó també la catalana perquè, arrossegades per la realitat, la totalitat de les forces sobiranistes –inclosos, els comuns– haurien de replantejar-se les estratègies. Totes? No. Com en l’aldea gal·la, els d’Albanodantefachix haurien resistit en solitari.