Els comuns, com el PP?

Òbviament, una de les grans notícies d’aquestes darreres eleccions generals ha estat la davallada històrica del PP. Diumenge, els de Pablo Casado van obtenir el seu pitjor resultat electoral des del seu debut l’any 1989, amb només un 16,7% dels vots i 66 diputats, menys de la meitat dels 137 que havia deixat Mariano Rajoy. Els populars hauran d’analitzar per què han decidit suïcidar-se seguint els missatges de la ultradreta quan tots els estudis dels darrers 40 anys indiquen que a l’Estat espanyol les eleccions les guanya qui controla el centre. El PP quan suma centre i dreta o el PSOE quan fa el mateix mirant una miqueta més a l’esquerra. Òbviament, la incapacitat política per resoldre la crisi política a Catalunya i, fins i tot, el seu ús per intentar tapar la corrupció, li han passat factura.

Però en el títol d’aquest article hi ha un altre partit polític, bé, de fet, una confluència, els comuns. En moltes coses, gairebé en totes, no tenen res a veure. Però n’hi ha una que els està unint: és només el PP qui s’està esmicolant? Els comuns van guanyar les eleccions generals a Catalunya el 2015 amb gairebé un milió de vots, i van repetir el 2016 amb més de 850.000 vots, uns resultats que no havia aconseguit ni el PSUC dels millors temps, que va superar els 500.000 vots els anys 1977 i 1979. És a dir, un partit amb la implementació que tenia en barris i empreses va obtenir uns resultats, en vots, molt menors.

Però, què ha passat des de llavors? On és Xavier Domènech, qui els va liderar. Què vota la gent d’EUiA? Un estudi intern dels comuns publicat per aquest diari xifrava en un 33% els vots aconseguits per Domènech que, en realitat, votarien independentista en unes eleccions catalanes. Els comuns han perdut gairebé un terç dels vots. El dia 26-M els votants del món dels comuns podran votar, fora de Barcelona, tot d’opcions. Un cas paradigmàtic, Terrassa, on un dels homes de confiança d’Ada Colau, Xavier Matilla, s’haurà d’enfrontar, amb la llista dels comuns, als seus excompanys de Podem, Iniciativa i EUiA. L’adhesiu és, a hores d’ara, Colau i les municipals de Barcelona. Després, veurem cap a on va aquest món.