Música i radars

Feia goig veure gairebé mig centenar de capellans, vestits de pontifical – si és que es diu així– al voltant del bisbe de Vic, a l'enterrament del doctor Esmerats. Ara que en queden tan pocs, de mossens, he quedat ben parat. La catedral que va decorar el pintor Sert era pràcticament plena de dolguts parents, amics i coneguts del difunt, acompanyant-lo en la darrera missa. Però el que impressionava de veritat era veure tants capellans al voltant de l'altar. Una mica granats, tots, certament, però n'he comptat més de quaranta-cinc. No és estrany: el doctor Vicenç Esmarats era canonge, havia estat professor del seminari i, en la seva llarga vida, féu tots els papers importants de l'auca clerical, amb molts anys dedicats a la tasca de secretari personal del bisbe de Vic.

Si el difunt hagués pogut sentir-ho, hauria agraït l'enorme i modulada veu del mossèn que va cantar la missa. L'havien triat amb encert per a la feina. Algú va recordar que el difunt havia estat músic professional en la seva llunyana joventut. Orfe de pare molt aviat, va aparcar la seva vocació sacerdotal per ajudar la mare a tirar endavant els germans petits, i ho va fer amb la seva facilitat per la música. No va entrar al seminari fins que fa tenir els germans encarrilats. Jo diria que, si és cert, aquella experiència mundana li devia anar prou bé. Descansi en pau.

Els que no descansem en pau som els conductors que circulem per l'eix transversal –que, per cert, ja estan desdoblant, que prou convenia– a causa de la proliferació de radars. De fixos, el GPS me'n va comptabilitzar dos. Però en vaig veure potser set o vuit dels que anomenen mòbils, un dels quals situat en un tram amb limitació a 40 quilòmetres per hora. No tinc idea de si estan en funcionament o no, però tenen un efecte comminatori important. Potser en fan un gra massa. Ja sé que els posen per al meu bé, però tanta vigilància acaba convertint la conducció en una feina complexa i fins i tot perillosa. Els conductors que no han vist l'amenaça d'una caixa de color butà al voral de la carretera no entenen les reduccions de velocitat que es produeixen quan ningú s'ho espera.

En tot cas, el desdoblament és una millora important. L'eix va néixer escàs i sense preveure que tants camions procedents de Lleida el triarien per estalviar-se peatges. El dia llunyà en què s'obrin les noves vies que ara es comencen a fer caldria que a les catedrals del trajecte es cantessin solemnes tedèums i repiquessin totes les campanes de la rodalia.

El doctor Esmarats no ho podrà veure. Tinguem fe i esperem que nosaltres tinguem més sort. Les coses es mouen a fi de bé. Quan el finat tocava pels pobles d'Osona, Vic era molt lluny de Girona. I no hi havia radars a les carreteres.