Millorem

No sé si vaig patir més pel resultat del Girona o pel resultat de les eleccions. Que no se m’enfadi ningú per les comparacions. La diferència és abismal. Malgrat tot, vaig dinar satisfet quan es va acabar el partit i em vaig preparar psicològicament per assumir les votacions. Siguem sincers, hi va haver una bona campanya dels grups organitzats que van aconseguir espantar els indecisos i els abstencionistes venent la idea que l’extrema dreta podria ocupar el poder. I per això la participació va ser impressionant, més del 75%. Que jo recordi, és la primera vegada que un partit va haver de dir públicament que havien tingut uns resultats més que dolents. M’he passat molta estona mirant resultats, sobretot de pobles petits, i el cor se m’eixamplava. Durant la campanya no us ha fet la impressió que la Cayetana l’únic que pretenia era sortir ella i assegurar el sou durant quatre anys? Se li veia d’una hora lluny que això de Catalunya li quedava tan lluny com les Bahames. Durant el franquisme, jo sempre deia que el català l’havia salvat en Franco. Només calia passar la frontera i veure com els francesos havien mort la llengua sense cap guerra planificada. Tot al contrari. Van aconseguir que els nord-catalans se sentissin cada vegada més orgullosos de ser francesos. Aquí els que manaven no es van plantejar mai fer-nos estimar Espanya sinó odiar Catalunya. I ens van ajudar a posar-nos a la defensiva. Avui, políticament, passa una cosa semblant. Consigna de Madrid, matar tot el que sigui català, de la forma que sigui. Això ens ha obligat als catalans a defensar-nos amb les dents. Mirem els resultats electorals, de cara a Espanya una gran part dels partits espanyols van centrar la seva campanya contra Catalunya. No sé si els ha anat bé, però el que sé és que a nosaltres sí, tenim més diputats independentistes a Madrid que mai. I a casa nostra els partits independentistes han millorat ostensiblement els resultats. Només per plaer val la pena veure els resultats poble per poble. Hi ha alguns partits que en molts pobles pràcticament han mort. Hem de reconèixer que encara no estem a la majoria absoluta d’independentistes i aquesta ha de ser la nostra lluita. Ja sé que hi ha qui defensa el cop d’estat i adeu. Em sembla que perdríem. No tenim armes, ni ganes. No crec en la força bruta. Ho sento per als que voldrien un canvi total i ràpid. Ells tenen la força i les lleis. Ja heu vist amb quina il·lusió alguns partits parlaven que, si guanyaven, el primer que aprovarien seria el restabliment del 155 contra Catalunya. Jo, la veritat, ja vaig viure molts, massa, anys sota el franquisme per desitjar tornar a perdre-ho tot. Vull guanyar-ho tot, i per això em sembla que anem pel bon camí. A poc a poc i bona lletra. La molta o poca gent que va seguint el judici s’adona que tot plegat és una farsa. No s’ha pas de ser gaire intel·ligent. Crec que a hores d’ara, els jutges deuen veure clar que no hi ha matèria per a un gran càstig i segurament ja només miren de fer com menys el ridícul possible. Deuen pensar en una sentència que justifiqui el temps injust de presó o d’exili. I fins i tot això els serà difícil de justificar. Deixem que ens vagin ajudant fent campanyes contra Catalunya. Cada vegada que obren la boca, cent vots.