Dinosaure

Al país, els resultats electorals han estat bons, ja que els partits independentistes han augmentat uns cinc-cents mil vots i han sumat cinc escons més. Afegint els comuns sobiranistes s’equilibren els escons i l’augment de vots es redueix a uns tres-cents mil, que es deuen a l’augment de participació. En percentatge, els independentistes queden un xic per sota del quaranta per cent i amb la resta de sobiranistes voregen el cinquanta-cinc. O sia, uns resultats moderadament bons.

Els partits del 155, encara que no siguin exactament el mateix els socialistes que els altres, han guanyat tres-cents cinquanta mil vots i assoleixen el quaranta-quatre per cent. És veritat que l’extrema dreta i la dreta extrema han ensopegat, però els totals no són prou afalagadors. Els números mostren la realitat, i hauríem de tocar de peus a terra.

I, si donem un cop d’ull als números estatals, el total dels vots de la tri-dreta són els mateixos onze milions que va aconseguir Aznar en la millor època. No n’ha perdut cap i en té cinc-cents mil més que la suma del PSOE i Podem. Només a Euskadi han salvat els mobles. Gràcies al senyor Hondt, el repartiment d’escons emmascara la veritat i fa pensar que tot va millor, amagant darrere el mirall el fet que la dreta campa amb força pel territori peninsular. La realitat és dura i els números, descoratjadors.

El guatemalenc Augusto Monterrosso escrigué el conte més breu i definitiu per descriure la realitat: “Al despertar, el dinosaure encara hi era.” Res més; tot està dit. Potser el dia 26 hi haurà una altra oportunitat, però el dinosaure és ben viu.