L’experiència argentina

Després d’haver passat uns dies a Buenos Aires amb motiu de la Feria del Libro i haver comprovat que la sèrie Merlí és tot un fenomen a l’Argentina, que Sílvia Pérez Cruz aviat ho serà i que Paula Bonet arriba al cor i l’ànima de les dones del Con Sud –des de Xile havien arribat per obtenir una dedicatòria seva–, el que em queda del viatge és la gran capacitat dels argentins per a l’anàlisi i el debat que es fonamenta a més de la utilització del raonament en la capacitat de verbalitzar el que pensen. Aquesta utilització destacada de la paraula no ve d’un gen especial que tinguin els argentins, sinó de la gimnàstica de la lectura. L’Argentina és un país de lectors i això fa que en tres setmanes de fira puguin passar més d’un milió de visitants. Això sí, lectors de tota mena que no exclouen els que a Catalunya per prejudicis pseudointel·lectuals deixem de banda. Hi ha lectors de tota mena i lectures de totes les classes. El llibre segueix sent una eina fonamental de la difusió del pensament –torçat o dret–, per això fins i tot l’exèrcit argentí té tres editorials. I per això la llarga avinguda Corrientes alterna teatres amb llibreries de tota mena, amb llibres nous i de segona mà. Els dissabtes poden estar tota la nit obertes i no de manera testimonial, sempre hi ha gent. I fins i tot trobem el que ja és una atracció turística: la llibreria El Ateneo, situada a l’antic teatre Grand Splendid i que ha conservat tota la seva estructura. A l’escenari, s’hi pot menjar o prendre un cafè.

Buenos Aires és una ciutat literària, però no només pel que fa a la inspiració d’escenaris o trames de novel·la, sinó perquè la gent viu el llibre i la paraula. A la fira no hi havia cap acte en què es presentés, es debatís o es polemitzés sobre qualsevol tema en què no hi hagués un públic atent i participatiu. Potser és la seva manera de fer-se forts davant una complicada situació econòmica que contínuament afebleix la seva moneda. Però fer-se resistents en la lectura és una bona opció per sobreviure.