Keep calm
TV3 i els ultres
Què, senyora Álvarez de Toledo? Què en farà, de la seva denúncia a TV3, que ha marcat un golàs aquests dies electorals mentre vostè s’enfonsava? I vostè, senyora Arrimadas? Què en farà de la dimissió que va regalar al director de TV3? Vol que parlem dels resultats del PP a Catalunya?
I tanmateix els insults es perpetuen: ni sabeu què és un cop d’estat ni sabeu que no és correcte el mot separatisme, perquè no es pot separar el que mai no ha estat unit.
A veure si per fi ho tenim ben clar: no voleu un referèndum perquè en sabeu d’antuvi el resultat. I és que hi ha una aclaparadora majoria a favor de la independència.
De fet, les eleccions us fan por, perquè som majoria, i per això no sabeu com resoldre algun conflicte derivat de la vostra por, com ara el judici del Tribunal Suprem espanyol al procés.
La cultura, llegir llibres, us estalviaria molts dels ridículs que protagonitzeu. La distància que ens separa és la que hi ha entre “Els carrers seran sempre nostres” i “A por ellos”, expressions molt profundament significatives. Quan dieu que vosaltres sou la democràcia és que ignoreu què vol dir democràcia. I quan dieu que nosaltres som supremacistes, oblideu que els antiimmigració són precisament els fanàtics de Vox i els aplaudiments callats que vosaltres els atorgueu.
Ara mateix tinc a les mans un reportatge que ha sortit a l’admirable setmanari La República sobre els indults més famosos. M’he posat les mans al cap sobre algunes formes d’indultar criminals des de principis de segle fins avui. I és que Franco no va morir, malgrat les aparences de normalitat, ni hi va haver cap ruptura, sinó una anomenada transició, en què es repetien els tics de la dictadura.
Ens fem creus de la involució, sembla que global, cap als anys 30 del segle passat. I sí, la propaganda és la mateixa, els insults són els mateixos i la por de la llibertat és la mateixa. Ai, Mare de Déu Senyor!