Molt ben acostumats

Amb això del núvol de cendra ens acabaran convencent que el món es para si no hi ha avions amunt i avall, quan la realitat és que hi ha molts més milions de persones que fan el de sempre que no pas els centenars de milers que han quedat entrebancats. I el trastocament del trànsit aeri no el pateixen de la mateixa manera els presumptes damnificats, que poden ser classificats en tres classes: incomodats, acomodats i incòmodes. Ben incomodats estan els que havien de ser a tal lloc a tal hora –per viatge d'anada de plaer o negocis, o per tornar a la feina o a l'escola quan tocava– i continuen a centenars de quilòmetres de distància. Categoria en la qual no s'ha d'incloure els que deien que el viatge era imprescindible quan es podia fer en avió, però que l'han cancel·lat tot i tenir alternatives de desplaçament molt confortables: són els acomodats, per exemple els caps d'estat i de govern que no van anar als funerals del president polonès perquè són tan delicats que no hi podien anar amb les limusines que costen un dineral als contribuents però que es veu que només poden fer servir per passejar-se pels carrers cèntrics de casa seva. En la classe dels incòmodes s'inclouen els que poden fer el viatge amb altres mitjans, i el fan, però a disgust perquè l'alternativa no es correspon amb el seu estatus: els del Barça, per exemple, que acostumats a noliejar un jet que vagi a buscar un jugador a Amèrica perquè sigui a temps de jugar a Europa han d'anar a Milà en autocar, com vulgars estudiants britànics que van d'excursió barata a Salou.

També hi ha els inclassificables, com aquell que va gastar 5.000 euros en taxi per arribar a una cita, i a qui tothom plany sense adonar-se que si pot pagar això és que guanyarà molt més amb el negoci que anava a tancar.