Tribuna
Trobar una sortida
Discursos, cartells, anuncis a la tele i correus electorals. Canvis de guió i girs argumentals. Una proposta de fa una dècada, un munt de soroll, una idea nova és com un tresor. Molts polítics parlant alhora i ciutadans intentant entendre els arguments. Números d’aturats, comparacions, estadístiques en gràfics. Els jubilats i les pensions, que sempre són insignificants i alguns ho intenten justificar. A la cua d’Europa en rànquings d’interès. Els grups de Whatsapp que s’animem, la hiperventilació de Twitter, aquell familiar que no sap quina papereta agafar. I després de les eleccions estatals, les europees i les municipals. Seguim girant la roda. Hem guanyat, ja guanyarem, hem aguantat, cal canviar el cap de llista. L’escó que balla, el ball habitual. Dies històrics, com si algun dia no ho fos. Eleccions decisives, mapes pintats de colors, alegria i cares de pomes agres. Banderes al vent. Programes especials. Hem d’aturar aquell partit, és el nostre moment, no us quedeu a casa. Feu-nos confiança, mai més et votaré. Les promeses, el possibilisme. El vot ocult, el vot útil i l’abstenció. Les enquestes a peu d’urna, les urnes plenes d’esperances, les esperances esperant temps millors.
I els polítics no parlen de cultura, pensa la gent de cultura. I els polítics tenen la culpa de tot, diuen els que s’espolsen la part de responsabilitat. I els polítics són quasi tots corruptes, afirmen els més exagerats. I els polítics són uns apoltronats, asseguren d’altres. I els polítics estan lligats a la banca, als poders fàctics i no es pot canviar res, només cosmètica, consideren els més antisistema. I els polítics són un reflex de la societat, argumenten els conformistes que es fan dir realistes. I cal el poble al carrer per transformar la societat, cal una insurrecció, desobediència civil i impugnar el règim, cal mobilització, paraula de revolucionaris. I cal tot allò que mai hem sabut fer i ens agradaria aprendre en un tres i no res, pensen els il·lusos. I ens urgeix la solució, però tot arribarà, coses més difícils han passat, cal tenir (més) paciència, convindria la majoria entre contradiccions. I votar serveix de poc, però no votar encara és pitjor, pensen els desenganyats. I ens hi juguem el futur, diuen els més entusiastes.
Tòpics, frases de manual, aquell paradigma que no acaba d’esmicolar-se. D’un temps i d’un país, canten els amants de la música. I tot està per fer i l’única lluita que es perd és la que s’abandona, reciten els més poètics. Seguim en una espiral i no sabem com sortir-ne, fins que qualsevol nit surti el Sol. Som molts els que volem recuperar, ben aviat, la iniciativa, l’entusiasme i la il·lusió i mantenir intactes les ganes de viure el futur que farem que arribi. Sens dubte, volem abandonar l’enquistament i trobar una sortida que la majoria social vol i mereix.