I les europees?

Les properes eleccions europees estan destinades a aixecar una expectació mediàtica inusitada. Les institucions de Brussel·les s’han vist sempre des de la llunyania i la participació se n’ha ressentit. Aquesta vegada, però, hi ha diferents fronts oberts que dibuixen diferents escenaris que marcaran els passos de la política europea dels pròxims anys. La participació del president Carles Puigdemont com a candidat és una de les notícies de la setmana i la campanya electoral que es prepara– amb gira europea que passarà per països com Alemanya, Regne Unit i Eslovènia– promet.Si res no canvia fins al 26 de maig, el Regne Unit també haurà de votar en aquestes eleccions. Els dos grans partits britànics, de moment, opten per no fer-se massa visibles mentre que el nou partit Change UK – format per antics diputats conservadors i laboristes– proposa lluitar contra el Brexit encara que ara ja sigui tard. Per la seva banda, els contraris a formar part de la Unió Europea seran encapçalats per l’incombustible Nigel Farage. De fet, els partits antieuropeistes somien aconseguir un gran resultat per poder anar desvestint les institucions europees. La crisi econòmica ha estat un revulsiu per a aquests partits d’extrema dreta i antiimigració. Són unes eleccions en què les campanyes electorals i els resultats posteriors s’interpretaran en clau local però que tindran un gran pes al Parlament Europeu. Que comenci la campanya.