Caça de bruixes

La Champions ha mort. Ha estat un assassinat. El barcelonisme ambicionava la immortalitat d’un tercer triplet i el que ha immortalitzat és una patacada històrica i reincident, aquest cop davant el Liverpool i en un dels grans temples de la mística del futbol com és Anfield. Hi ha clamor de venjança. Caça de bruixes. El que fa uns pocs dies era cert, raonable, sòlid, satisfactori, ara és inestable com l’antimatèria. No hi ha regles, ni mesures, ni criteri. El respecte s’ha tornat menyspreu. La bona feina, el rendiment i el compromís personal i professional descansen en pau a l’embús de llistes de baixes que col·lapsa l’entorn culer. Tampoc és això.

No es tracta de si Valverde pot seguir dirigint l’equip o deixar pas a un altre, ni de si el club ven un, dos o cinc jugadors. No es tracta de tenir un pla de contingència més o menys dràstic per rescatar la il·lusió del barcelonista. Es tracta del full de ruta del club, si és que n’hi ha un. Es tracta de quin és el paradigma futbolístic que es persegueix; de tenir clar si Messi ha de ser la cirereta o tres quartes parts del pastís; de si alguns dels jugadors han de ser intocables pel que ja han guanyat, més que pel que poden guanyar; de si es vol tapar els forats d’un vell cicle gloriós o construir-ne un de nou, encara que no es guanyi la pròxima lliga de carrer.

Valverde l’encerta i s’equivoca com tots, prioritza guanyar com la immensa majoria i ha fet una feina molt bona, traient suc de la plantilla i engreixant el palmarès del club amb 4 títols de 7 possibles a falta de la final de Copa. Potser no sigui l’entrenador ideal per al pròxim cicle que cal construir (o sí), però abans de resoldre-ho potser caldria preguntar-se, per exemple, per què tota l’espina dorsal de l’equip passa dels 30 anys i ja ho ha guanyat tot i més; per què la plantilla només té un jugador de les característiques d’Arthur; per què el club vol omplir ara el mig camp amb Arthur, De Jong, Aleñà i Riqui Puig i fins ara l’ha omplert amb Rakitic, Andre Gomes, Paulinho o Arturo Vidal; per què el Barça ha tingut 3 directors tècnics diferents en cinc anys; o per què el fitxatge més car de la història del club serà també el fiasco més descomunal.