Anar per feina

S’escriuen aquestes lletres quan Girona és plena d’escombraries pendents de recollir –incloses algunes d’enormes d’establiments sanitaris, amb el risc de contaminació que suposen– mentre ben a prop esforçats equips municipals i de voluntaris i voluntàries preparen els diversos escenaris per al Temps de Flors. Alguns molt escaients, i altres amb símptomes de “final de curs” escolar. Crec que estarem d’acord que no es podia consentir que els fets arribessin a aquesta situació a les portes d’un esdeveniment que s’anuncia com a exemplar, i que costa molts diners i molt de treball gratuït i de pagament. És d’esperar que immediatament es trobi una solució a aquest conflicte, per evitar que els visitants que després de baixar del bus a l’altre costat del Ter hagin fet via a la ciutat contemplin un rebombori de deixalles i floretes, tot barrejat!

A les envistes de les properes eleccions municipals els partits s’esforcen per fer promeses a la ciutadania. Obres i millores a dojo! Ja està bé que ho facin, ja que qui faci una volta per Tarragona o Lleida observarà les millores operades en aquestes ciutats, i entendrà com Girona ha quedat enrere en molts aspectes. En canvi, no hem vist prou clarament que assenyalin esmenes importants en l’administració diària a l’Ajuntament. Tal vegada és un tema “tabú” que és millor no tocar, o que no és prou cridaner per als electors. Però el cert és que en aquests darrers temps els alts funcionaris municipals s’han erigit en els factòtums, bandejant alts càrrecs elegits, que ho permeten, fent la impressió que observen una prevenció visceral a no prendre decisions que puguin resultar arbitràries o capcioses. S’ha incrementat de tal manera la submissió a les normes escrites, que davant de qüestions que els ciutadans sol·liciten, des de les oficines municipals hi donen voltes i més voltes, amb un tremolor de cames que els tenalla i els impedeix prendre decisions amb una celeritat raonable, sempre per por de ficar els peus a la galleda. Al final, la submissió a l’interventor i al secretari sol prevaldre.

Per altra part, a l’Ajuntament de Girona li falta un “cap de manteniment” que observi com estan els paviments –per exemple– pel trànsit rodat. Els taxistes, que es coneixen els trajectes de memòria, es veuen obligats a circular fent petites giragonses per evitar els forats. Paradigma d’aquest estat és el carrer Pompeu Fabra, fins a la plaça de Catalunya. Es tracta d’una autèntica “muntanya russa” que els conductors sofreixen diàriament.

La situació interna de les oficines municipals exigeix posar-hi mà, sense complexos. Les formacions que aspiren a entrar al consistori farien bé de prometre solemnement que estan disposades arremangar-se i anar per feina.