Sobiranisme europeista

No tot seran municipals el 26-M. Les eleccions europees tindran una gran transcendència aquest cop. I per a Catalunya suposaran una projecció internacional de primer ordre pel conflicte català i la repressió que pateix l’independentisme, amb els seus principals líders com a candidats. Puigdemont al capdavant de JxCat i Junqueras encapçalant la llista d’ERC. El candidat de Cs, Jordi Cañas, va portar a l’adulterat debat de TV3 una de les fal·làcies més repetides pels partits unionistes en l’obsessió per desacreditar internacionalment l’independentisme català: l’intent d’equiparació amb els partits euròfobs de l’extrema dreta europea. Una afirmació fàcilment rebatible i que a sobre contrasta amb l’aliança i blanqueig permanent de Vox per part de Cs i PP. Ni JxCat ni ERC han tingut mai cap connivència amb aquests grups. Per exemple, l’antiga Convergència ha format part del Grup Liberal. Tot i que ara l’ALDE té en Cs un dels partits més influents i JxCat haurà de decidir en quin grup parlamentari s’integra Puigdemont. I ERC lidera el grup de l’Aliança Lliure Europea (ALE) que presenta Junqueras com a candidat a presidir la Comissió Europea. L’ALE agrupa mig centenar de les principals forces independentistes de les nacions sense estat europees. Des de l’Scottish National Party a la Union Démocratique Bretonne, passant pel Bloc del País Valencià, el PSM-Entesa de les Illes o el Plaid Cymru de Gal·les, entre molts altres de Còrsega, Sardenya, el Tirol, Flandes, Occitània, etc. Una aliança de partits que en cap cas se situen en l’òrbita de l’eurofòbia, sinó ben al contrari en la lluita per una UE que sigui motor democràtic en el respecte als drets fonamentals com el d’autodeterminació dels pobles. De fet, l’aliança travada entre les nacions sense estat de l’Estat espanyol –Catalunya, País Basc i Galícia– en la candidatura Ahora Repúblicas que encapçala Junqueras –i amb tres membres d’ERC situats en els quatre primers llocs– és la translació estatal d’aquesta cada cop més influent aliança de nacions sense estat. I encara que no tingui possibilitats de ser-ne elegit, la simple candidatura d’un pres polític català com Junqueras a la presidència de la Comissió Europea –que ara ocupa l’inefable Jean-Claude Juncker– tindrà sense cap mena de dubte un impacte formidable en la percepció de la ciutadania de tot Europa.