A la tres
Més enllà de Marchena
“Tot forma part d’una operació d’escarment i el que cal és treballar en la resposta
Ja abans de començar el judici farsa de l’1-O el nostre company David Portabella ens explicava des de Madrid que el jutge Manuel Marchena era procliu a perdre la calma i relatava com ho havia fet en el judici contra Francesc Homs quan li va etzibar allò de “això no és casa seva, és el Tribunal Suprem”, simplement perquè el polític demanava una miqueta d’educació al fiscal Jaime Moreno. El jutge canari va començar el judici del procés amb una actitud que semblava garantista i que es va interpretar com una fórmula que capgirés la mala imatge que ha provocat una instrucció, la del jutge Pablo Llarena, que ha copiat fil per randa les mitges veritats de la Guàrdia Civil i que ha convertit en un presumpte delicte fer política. Això va durar el que va durar... i a finals de febrer ja es dirigia als advocats amb un “no em repliqui” o “quan jo parlo vostè calla” i, a més, va començar a fer més evidents les vulneracions de drets en no deixar a les defenses exhibir vídeos, quan sí que ho va permetre a les acusacions quan van declarar els dotze acusats.
A dia d’avui, la veritable cara ja és al descobert. Però tampoc ha d’estranyar a ningú: Marchena és l’instigador de l’acusació de rebel·lió contra el govern que va fer possible l’1-O. Aquest judici és, tot plegat, una gran farsa ja que la sentència, per molt que s’escarrassin els advocats, ja està escrita. I si, varia, tant de bo!, serà només pels mateixos motius pels quals ja està escrita: polítics. Marchena, com Llarena abans, com els fiscals, que ahir van demanar que els càrrecs del govern i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que investiga el jutjat número 13 de Barcelona siguin processats per associació criminal per poder-los empresonar, formen part d’aquesta gran operació estatal d’escarment per l’1-O. Aquesta operació en què també hi ha el PSOE des que es va acollonir en sentir el discurs del rei el 3-O. De demanar la dimissió de Soraya Saénz de Santamaría “per la violència policial” a aplaudir la repressió amb el 155 i prohibir que Oriol Junqueras participi en un debat. Tot està escrit i cal anar més enllà. Per això, entenc que els partits i les plataformes sobiranistes ja estan preparant una resposta pactada i intel·ligent a la sentència. No?