La campanya

Quan un tigre persegueix una zebra, el pitjor que pot fer la zebra és arrencar a córrer: el tigre corre més que ella. El que ha de fer és córrer més que les altres zebres. Això és capitalisme pur: que es fotin els altres i jo em salvo. Doncs bé, això és el que està passant en aquesta campanya electoral, plena d’injustícies i de brutalitat judicial; és semblant a això de la zebra: si jo corro més que els altres, em salvaré, perquè es altres cauran. Ja ho sé: passa en totes les campanyes electorals. Però aquesta vegada és més palès. Més groller.

Mireu el Monsieur, com menysprea els catalans (els espanyols també), perquè diu la gent inferior el que vol és seguretat, i per això insisteix en aquest terme. I les barbaritats que es diuen sobre els migrants? L’Estat espanyol ha emigrat constantment; la quantitat de casals catalans que hi ha al món (com també espanyols) així ho demostra.

Detesto a més que tants parlin de “cop d’estat”, quan el darrer cop d’estat el va fer la Guàrdia Civil, seguint consignes molt enlairades. I anteriorment, el general Franco, que va causar un milió de morts i el pitjor desastre econòmic de l’Europa moderna, a més d’un endarreriment espectacular en drets civils i en drets laborals, i que va morir al llit, pacíficament; hi havia una columna immensa de gent que hi va anar a acomiadar el cadàver. El va seguir Suárez, que era falangista, i després una colla d’aprofitats.

I mentrestant, Catalunya feia de motor econòmic de tot l’Estat. Sabeu què paga, per la igualtat, la regió més rica del món? Doncs Califòrnia paga el 2,5% per anivellar la resta d’Estats Units; i la regió més rica d’Europa? Doncs Baviera paga un 7% per anivellar els altres. I Catalunya? Doncs paguem el 16% i no sols no s’aconsegueix el nivell desitjat, sinó que s’han creat les peonadas i viure del bombo, per tant, cada cop més desnivell. Marchena és només un exemple dels càstigs que ens cauran si no som lliures.

Però ho serem. Facin el que facin.