Reaccions al testimoni d’una filòsofa

Ocupant durant quinze dies l’espai habitual de Manuel Cuyàs, al qual desitjo unes bones vacances primaverals, començo a escriure aquesta tanda d’Ombres des de Canes, on hi vaig arribar fa pràcticament una setmana per assistir a un festival que, programant pel·lícules provinents d’una multitud de països, convida a pensar d’una manera concentrada en allò que s’esdevé o s’ha esdevingut arreu del món: el cinema com una representació que dona compte de la realitat, tal com voldria reflectir en les cròniques publicades a la secció de Cultura. Tanmateix, de cap manera oblido el judici als líders independentistes. El cas és que, com que era de viatge, no vaig veure en directe el testimoni de Marina Garcés. Ho vaig fer l’endemà. Tenia la intenció de fer-ho igualment pel meu interès per la filòsofa, però és clar que encara m’hi van empènyer més els comentaris que vaig llegir respecte al tracte menyspreatiu del jutge Marchena a la testimoni citada per la defensa de Jordi Cuixart.

Els comentaris no exageraven. Marchena, com si l’incomodés una filòsofa que parla d’una manera concreta i viscuda del dret a la desobediència civil i a les formes de resistència davant del poder, va mostrar-se singularment agressiu. Recordo com va tallar-la quan Garcés es disposava a explicar les conseqüències de tenir unes dècimes de febre a la matinada de l’1 d’octubre: no ho va poder dir, però podem suposar que van impedir-li anar a un col·legi electoral per protegir-lo davant de la possible acció policial per evitar la votació. En aquella arrogància amb la qual va dir que no interessaven les dècimes de febre, hi ha fins i tot un desdeny masculí per les circumstàncies d’un cos femení. El cas és que, per Marchena, tot el que explicava la filòsofa eren sensacions. Tanmateix, el tracte no va ser gaire diferent del que el jutge ha donat als votants (alguns dels quals víctimes de la violència policial) del referèndum que han participat en el judici. Dic això perquè sembla com si hagués hagut de fer-s’hi present Garcés per tal que molts s’adonessin de l’actuació de Marchena i de la parcialitat de la justícia espanyola en aquest cas. Molts que, sentint-se legítimament al marge de l’independentisme català, potser ni han sentit altres testimonis “independentistes”. Era hora que s’adonessin que, com diu la mateixa filòsofa, es tracta de defensar uns drets fonamentals.