Ciència és nom de dona

Ciència i tecnologia són nom de dona. Medicina, química, física i enginyeria també. Marie Curie, Ada Lovelace, Lise Meitner, Rosalind Franklin... Els seus noms ens poden sonar més o menys però són figures d’una importància indiscutible per a la història de la humanitat sovint tapades per les ombres dels homes amb qui compartien investigació, que s’enduien els premis, el nom i la fama. Des de fa un temps s’intenten promoure les vocacions científiques i tecnològiques entre les dones. És el que es coneix com el desenvolupament de les competències STEM, per les seves sigles en anglès (Science, Technology, Engineering and Mathematics), és a dir, en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, ja en el focus de l’agenda educativa de la Unió Europea, els Estats Units i organismes internacionals. La presidenta de l’associació empresarial FemCAT, Elena Massot, s’hi referia recentment i identificava que el problema no rau tant en la falta de vocacions com en la de referents. A les joves estudiants d’avui Franklin, Lovelace o Curie els queden una mica lluny... Els calen exemples per voler-los seguir. Salvant les distàncies, a la ciència li aniria bé un fenomen com el de l’esport, on només les ments més obtuses (líder barbut i un pèl guerxo d’extrema dreta inclòs) dubten que la superioritat en un esport depèn de la persona i no del gènere de qui el practica.