Diccionaris per Sant Jordi

El va regalar als consellers però podria haver-ne fet arribar algun exemplars a destacats dirigents del PSOE. Cómo sacar provecho de los enemigos, de Plutarc, és un dels títols que José Montilla ha elegit per regalar als membres del seu govern per Sant Jordi. Reflexió al voltant de l'amistat i de com els atacs dels adversaris poden arribar a fer-nos més conscients dels nostres defectes, és una bona elecció a set mesos per a les eleccions i, sobretot, enmig del terrabastall del Tribunal Constitucional. S'esperava un 23 d'abril mogut si hi havia pronunciament, i ho serà, malgrat que no n'hi hagi hagut. El darrer capítol –no pas l'últim– del serial de l'alt tribunal aclareix els dubtes si és que algú encara en tenia. El Constitucional no hauria de poder dictar sentència contra l'Estatut. I aquest, en què sis de les places –la meitat– estan en una situació anòmala, amb quatre magistrats que han esgotat el mandat des de fa més de dos anys, un de recusat i un que va morir el 2008, no hauria de pronunciar-se sobre res. Si vol recuperar ni que sigui un bri de crèdit s'ha de procedir a la renovació. Com poden erigir-se en garants de la Constitució uns magistrats que són els primers a no complir-la?

Tot i l'avís llançat pel president de la Generalitat, el PSOE i el PP estan tancats a un relleu del qual només ells tenen la clau. I s'haurà de veure com això repercuteix en la relació dels socialistes espanyols amb el PSC, en un moment en què els de Montilla amenacen de no seguir-los al Congrés. Aquest cop, sí? L'eventual desmarcatge dels socialistes està supeditat a assolir, abans, una unitat catalana al Parlament i, aquí, cadascú estira cap a la seva banda, no fos que l'altre tingués un centímetre més de foto.

El que hauria de fer el TC és dir que no pot dictar sentència sobre un text aprovat pel Parlament, les Corts i ratificat en referèndum pel poble de Catalunya. Però com que això es dóna per impossible, l'escenari que s'obre és dramàtic. La sentència que es va tombar la setmana passada per tova ja anava al moll de l'os de l'Estatut. Modificava una quarantena d'articles, començant per nació, al preàmbul, que lligava a la «indissoluble unitat de la nació espanyola». I això que era d'una ponent emmarcada dins del suposat sector progressista! Ben mirat, potser en comptes de llibres històrics o filosòfics, el que caldria regalar aquest Sant Jordi són diccionaris, més que res per refrescar definicions: progressista, constitucional, referèndum, pacte, partit germà...