Edils, ensenyeu-vos

Avui és dia de votacions. Aquest cronista se sol sostreure deliberadament dels temes polítics en majúscula, perquè el diari ja disposa d’articulistes d’un pes específic reconegut que ressegueixen l’actualitat de la cosa pública en general. Però avui és dia de votacions.

En el cas de Girona ciutat, la campanya ha estat avorrida i desconcertant. Les diferents formacions s’han vist motivades pels sentiments d’intentar el domini de parcel·les de poder, per tal de recolzar millor la causa que poden defensar en les esferes que separen els independentistes dels constitucionalistes, i el xoc que representa tenir candidats a l’exili o a la presó. I així el debat de les qüestions domèstiques que ens afecten com a ciutat i capital ha quedat relegat a un segon terme discret.

Les presentacions, debats i manifestos han estat d’una pobresa d’idees aclaparadora i d’un seguiment mínim. Ningú s’ha plantejat seriosament el model de ciutat que volem tenir en endavant. Com a molt es proposen pedaços, millores puntuals, i en última instància projectes que no es podran realitzar. I just a mitjanit ja sabrem quina serà la nova composició municipal.

Girona és una ciutat on es premia mes la imatge que la realitat. Festivals, el Bòlit, el circ –que ja no hi és–, les flors... bombolles; mentre que la gestió del dia a dia i el contacte amb els administrats sofreix demores immotivades i fugides per la tangent. Els edils sortints –de totes les formacions– sovint s’han fet fonedissos davant del ciutadà. No els hem vist prou pels carrers i les places per adonar-se dels problemes quotidians, ni dialogar de tu a tu les qüestions. I la solució als conflictes s’ha derivat repetidament cap als funcionaris municipals, que coneixen la llei i l’apliquen restrictivament, per si les mosques.

S’espera que la nova formació consistorial, del color que sigui, estigui formada per gent que s’arremangui i es disposi a escoltar –de debò– la ciutadania, sense tantes finestretes i torns, i que trepitgi sobre el terreny els esdeveniments i les mancances. Que despatxin els assumptes amb la idoneïtat i la celeritat que se suposa a la gent cultivada. I que escoltin, i no amb un flabiol sonant. Aquest cronista pot oferir la pròpia experiència: mai he rebut una resposta del consistori després d’haver assenyalat despropòsits. Ni tan sols quan s’ha pogut constatar que el fet escrit no era prou exacte (!). La resposta ha estat sempre el silenci, que és còmode, barat, i no compromet a res.

Edils que sortireu elegits, ensenyeu-vos. Feu-vos presents, de debò, als carrers de la ciutat, on tremolen les llambordes. Participeu amb la gent de peu. Treballeu fort, i sorpreneu-nos amb iniciatives i idees. Ho esperem.