Estimats radicals

Els empordanesos, que sempre van un pas endavant, han publicat un llibre rodó: Escola de radicals. Quaranta anys defensant el territori a l’Empordà (Brau Edicions). És una obra necessària, estructurada en sis blocs amb el paisatge de punt de partida: pensat, publicat, explicat, viscut, intervingut i reivindicat. La declaració d’intencions es resumeix a la frase “M’estimo més la terra que els diners”, de Jaume Llorens, un veí de Vilanera, a tocar d’Empúries, que s’ha resistit al cant de la fortuna i no ha volgut vendre el seu hort, evitant la construcció d’un camp de golf i una urbanització. Més missatges: a les guardes del llibre, hi ha dues fotos sensacionals de Robin Townsend: les explosions controlades de les antenes de Pals i de les edificacions inacabades de Fluviamarina a Sant Pere Pescador. En el volum hi han participat una quarantena de col·laboradors coordinats per Cristina Masanés, Imma Parada, Jordi Puig i Miquel Sánchez, un pòquer de conscienciació i compromís amb el territori, en la línia de la plataforma Salvem l’Empordà. Els autors han triat disset projectes abusius que s’havien plantejat sobre la comarca i que no s’han dut a terme, en bona part gràcies a la reacció de la població. Avui tothom coneix els aiguamolls de l’Empordà, i Narcís Genís i Jordi Sargatal n’expliquen la lluita, perquè molta gent ja no sap que van estar a punt de convertir-se en una marina com la d’Empuriabrava, o que tot l’entorn del cap Norfeu estaria urbanitzat com molts indrets de la Costa Brava. Els que estem a la banda oest de les Gavarres, és a dir, que no podem presumir d’ADN empordanès, tot i que la tramuntana també ens enclenxina, vam viure la lluita en defensa de les Gavarres quan ja s’havien obert vials i alguna construcció a Romanyà i al puig d’Arques. Les mobilitzacions ho van impedir, com vint anys més tard es va aturar la urbanització de la platja de Castell. Malgrat els desastres polítics i judicials que ens toca viure, el poder emana del poble, que té una força imparable quan hi ha compromís col·lectiu. En els setanta es defensava el Ter, els Aiguamolls, les Gavarres i es lluitava contra l’especulació. Eren els temps de plantades indiscriminades d’eucaliptus i van sorgir comitès que anaven a arrencar-los. Eren accions simbòliques, tot i que, segons Pep Matas, el 1978 se’n van tallar 20.000 en una nit. La plantació es va aturar amb el canvi de règim. No abaixem la guàrdia!