Operació d’estat

Espanya no té cap mania a ensenyar les seves vergonyes quan es tracta d’impedir que un territori marxi de l’Estat. Ho va fer amb el País Basc durant anys, creant els GAL i matant qui fos impunement, i engegant una repressió bestial contra la societat basca, amb diaris tancats i directors a la presó.

I no ha dubtat a fer-ho els últims anys quan ha vist que a Catalunya hi havia una força social prou potent per portar el país a la independència. Com sempre, l’Estat ha mobilitzat tots els mecanismes, sovint aquells que formen part de les seves clavegueres. Però també ha mogut, sense manies, els seus braços repressors com les forces de seguretat i la justícia.

L’any 2015, s’ha sabut durant el judici farsa pel referèndum de l’1-O, la llavors fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, i el també llavors fiscal en cap de l’Audiencia Nacional, Javier Zaragoza, els dos ara acusant els presos independentistes al Suprem, ja van mobilitzar la Guàrdia Civil perquè comencés a investigar polítics catalans i els moviments que feien en el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya. Unes investigacions que han estat la base de l’actual acusació al Suprem i que, en el seu moment, no van tenir cap fonament legal perquè la promoció política de la independència d’una part del territori de l’Estat no és delicte. Basant-se en què, doncs, es van moure la fiscalia i la Guàrdia Civil? Doncs, basant-se en l’interès suprem que, per a ells, és la defensa de la integritat territorial de l’Estat espanyol. Per mantenir-la, ja ho saben, s’hi val tot, des de prevaricar a manipular proves i mentir directament. O organitzar crims, com durant els GAL.

També deu estar justificat, gràcies a aquest interès suprem, suspendre de les seves funcions quatre diputats i un senador escollits legalment i amb més d’un milió i mig de vots al darrere. L’interès de l’Estat, sempre primer l’interès de l’Estat. Serà curiós, però, veure com s’ho fan ara, que hauran de jugar a Europa, per deslegitimar Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, escollits democràticament aquest diumenge amb més dos milions de vots. Perquè hem de suposar que saben perfectament com els ha anat els últims mesos amb la justícia europea quan han intentat jugar brut. Que li ho preguntin al magistrat Pablo Llarena, sinó, que en va sortir ben escaldat, i encara se’n dol. Afortunadament.