Als penals

A vegades els títols es decideixen a la pròrroga, fins i tot als penals. Això val tant en les confrontacions esportives com en les polítiques. Al final no sempre s’imposa el millor ni el més fort, i als penals decideix el darrer encert i un plus de sort. Ara s’està jugant la pròrroga. En pocs llocs s’han donat resultats contundents. Al Barcelonès les Núries han aconseguit majories absolutes, a l’Hospitalet i Santa Coloma, on més que el socialisme s’ha consolidat la categoria de les dues aspirants. Polaritzacions i dispersions obliguen a disputar força pròrrogues, i a alguns indrets s’anuncia l’últim esforç dels penals. Cal un darrer intent i és l’hora de la reflexió i la generositat. Quan els números són complexos, és difícil negociar alcaldies i governs. Tothom té raó, les seves raons, per justificar-ne els drets. Es llegeixen els perquès de les aspiracions pròpies però costa avaluar les argumentacions dels altres. Tot és lícit, encara que això jugui en contra dels interessos de la col·lectivitat. Fins i tot s’arriba a disfressar els números totals que poden avalar una proposta i es plantegen dubtoses legitimitats. Els curts de mires aposten pel o jo o el diluvi, sense adonar-se que les aigües desbocades també se’ls emportaran, a ells. En la geografia política són difícils les majories absolutes i, aleshores, s’ha d’imposar el seny, la capacitat de diàleg i la voluntat d’acords. Cercar l’estabilitat política vol dir deixar de banda la supèrbia i optar per la intel·ligència i, sobretot, no caure en les temptacions populistes. Renunciar a jugar la pròrroga i fiar-ho tot als penals és una irresponsabilitat atribuïble als covards.