Diàleg de sords

Balanç desolador el de la reunió de Sitges, en què les elits empresarials catalanes del Cercle d’Economia invoquen anualment la presència dels màxims responsables polítics catalans i espanyols, en teoria per fer diagnòstics i propostes de futur. No va ser gaire sorprenent la tèbia, per no dir glacial, rebuda que el lobby va fer dijous al president Torra. Aquest, amb la seva ingènua militància, va demanar la implicació dels assistents en la demanda d’un referèndum pactat, i va rebre per tota rèplica una admonició del president del Cercle sobre la presumpta pèrdua de dinamisme econòmic de Catalunya arran del procés. L’endemà, el vicepresident Aragonès minimitzava amb xifres aquesta amenaça –com ho han fet també altres entitats de prestigi, com el Col·legi d’Economistes i el servei d’estudis de la Cambra de Comerç– i, de nou amb un candor entendridor, allargava la mà del diàleg apel·lant a la Declaració de Pedralbes. Tot i que la ministra Calviño va obviar qualsevol al·lusió al tema en la seva intervenció i es va dedicar a parlar de les bondats del projecte europeu, el més depriment va ser quan Pedro Sánchez, l’endemà, cloïa les jornades sense ni una al·lusió al conflicte entre Catalunya i l’Estat. Entre les seves proclames imprecises, només va calmar el tabernacle empresarial sobre eventuals pujades impositives. Sembla mentida, tant que alguns polítics espanyols parlen de Catalunya en altres llocs i el poc que l’esmenten aquí.