L’acudit

Potser el moment més memorable de la memorable exposició dels informes dels fiscals aquesta setmana passada és la comparació de l’1-O amb el 23-F que va fer Javier Zaragoza, com si posar tancs a València i segrestar tot un Congrés per la força de les armes fos comparable a un referèndum pacífic. (Per cert, en demanar 25 anys per a Junqueras i fins a 17 per a la resta, els fiscals haurien pogut tenir en compte que Alfonso Armada, exsecretari del rei Juan Carlos i el líder del cop d’estat real –el de 1981– va passar tan sols 7 anys a la presó). Inoblidable, també, l’afirmació de Zaragoza que no cal violència per muntar una rebel·lió (!). I qui es podrà treure del cap la conclusió de la fiscalia que el “motor” de tot plegat era Oriol Junqueras, mentre que se sap de sobres que el motor de debò eren el 80% dels catalans que volen un referèndum, siguin quines siguin les seves idees polítiques. En fi, de l’actuació dels fiscals –talment una versió quadrofònica del discurs del rei Felip el 3-O– es pot concloure que creuen en una teoria de la conspiració altament inversemblant que involucra les institucions catalanes i dos milions i mig de votants; i que ells van obviar les proves de la defensa fins al punt que el judici sencer ha estat del tot superflu; i que si els que vivim a Catalunya sabem què hi va passar perquè hi érem, els fiscals, d’altra banda, no només no hi eren sinó que habitaven i habiten un altre univers, tan llunyà del nostre que no es pot dir ni que sigui paral·lel.