Pío Moa al Suprem

Les tesis de Pío Moa estan de moda al Tribunal Suprem espanyol. Saben de qui els parlo? Es tracta d’aquell exmilitant dels Grapo que des de fa uns anys forma part de l’extrema dreta més recalcitrant. Línia Vox, vaja. Però amb importants tribunes per poder exposar les seves tesis pseudohistòriques. Allò que se’n diu revisionistes. Els que a Alemanya neguen l’holocaust, a Itàlia els criminals assassinats del Duce Mussolini i que a Espanya tant treuen importància a la repressió franquista com als morts de la colonització d’Amèrica. El món al revés, com escrivia José Agustín Goytisolo i canta Paco Ibáñez. Però a Alemanya els revisionistes estan perseguits pel Codi Penal... mentre que a l’Espanya del segle XXI són elevats als altars pels poders mediàtics i per algun o altre ministre d’Afers Exteriors amb una incansable capacitat de posar-se de peus a la galleda.

Una prova més de la penetració de les tesis de Moa la vam tenir la setmana passada, quan el Tribunal Suprem va paralitzar, malgrat els constants pronunciaments de l’ONU, l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. I, a més, va qualificar el dictador de cap de l’Estat des de l’1 d’octubre del 1936! Recordem que en aquell moment feia dos mesos i mig que havia començat la guerra, que el cap legítim de l’Estat era Manuel Azaña i que gran part del territori encara estava sota control del govern de la República. Revisionisme i propaganda en estat pur per part de ses senyories, una de les quals, José Luis Requero, ha estat recusada per l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica pels seus vincles ideològics i d’amistat amb l’advocat de la família Franco, Santiago Milans del Bosch. Requero, que té deu fills i és membre de l’Opus Dei, ha pujat com l’escuma en la carrera judicial fins arribar a la màxima instància. I això que, entre moltes altres perles, l’any 2005 va comparar els matrimonis homosexuals “a la unión entre un hombre y un animal”. M’estalvio més comentaris.