A reveure, Joan!

Amb aquest títol –impossible de satisfer, però que indica la voluntat de permanència entre els qui el vam conèixer i estimar–, ha estat publicat a Riudoms (Baix Camp), la seva terra natal, un volum de record al compositor i músic integral Joan Guinjoan i Gispert (1931-2019), que morí a Barcelona, als 87 anys, el primer dia de l’any en curs.

Aquest llibre ha estat ideat, escrit i editat en el temps rècord de quatre mesos, per part del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (entitat que celebra els quaranta anys d’existència), sota la coordinació de Maria Eugènia Perea Virgili, directora de publicacions de l’esmentat centre, la darrera de les quals, el número 34 dels Quaderns de Divulgació Cultural, és justament aquest recull de 40 veus que reten homenatge al compositor i amic Joan Guinjoan, com diu el subtítol. No era la primera vegada que, des de Riudoms, es reconeixia la personalitat de Guinjoan, ja que la revista del Centre d’Estudis, Lo Floc, amb més de 200 números a l’esquena, va publicar, al llarg de gairebé quaranta anys, un bon grapat d’articles i cròniques que donaven compte de la progressiva rellevància internacional del fill il·lustre de Riudoms, que també és la petita pàtria pagesa de Gaudí, ni més ni menys. En aquest sentit, es poden consultar en PDF a www.raco.cat una quinzena d’aquests articles i, també en llibre, cal tenir en compte, el 2012, el volum Guinjoan íntim: les arrels del compositor riudomenc, d’Anton Marc Caparó i Maria Eugènia Perea, uns textos fonamentals –mai fins llavors estudiats i escrits– per localitzar els primers vint anys pagesos del futur músic.

Després, a finals deL 1952, s’instal·la a Barcelona i posteriorment a París, d’on retorna el 1964, que és quan el comencen a conèixer i a col·laborar amb ell bona part dels quaranta relators d’aquest volum pòstum, entre els quals instrumentistes (germans Claret, Josep M. Colom, Josep M. Escribano, etc.), dirigents d’entitats musicals (Jordi Roch, Miquel Badal, Víctor García de Gomar), bibliotecàries (Rosa Montalt), professores (Marta Bou), musicòlegs (Cèsar Calmell, Joaquim Garrigosa, Montserrat Icart), compositors (Benet Casablancas, Carles Guinovart, Josep M. Guix, Ramon Humet, Joan Magrané), pintors (Joaquim Chancho, també de Riudoms), científics (Francesc Farré), crítics musicals (José Luís García del Busto, Jorge de Persia, Miquel Lluís Muntané), familiars i amics del poble (el seu fillol, Ton Gispert Guinjoan; l’amic pagès, Anton Marc Caparó), cantants (Maria Hinojosa), directors d’orquestra (Josep Pons, Marcel Ortega, Xavier Pagès-Corella), escriptors (Eugeni Perea, també riudomenc, Martí Rom i Àlex Susanna), polítics (Joan M. Pujals), museòlegs (Berta Ribé) i, en fi, periodistes (Antoni Batista, Manuel Cuyàs, Santiago Vilanova i un servidor).

Un llibre –hauria pogut ser el triple de llarg, si visquessin els qui ja no hi són– que pot demanar-se a www.cerap.cat, i que és un reflex unànime de la personalitat humana i musical del mestre Guinjoan.