Adeu a l’ambigüitat

Dels creadors de l’espoli fiscal, l’espoli de diputats al Parlament, l’espoli de diputats al Congrés, l’espoli de senadors, l’intent d’espoli de diputats al Parlament Europeu, l’espoli de papers i l’espoli d’art, arriba ara l’espoli municipal. Aquesta vegada s’hi afegeixen els comuns. Si Ada Colau abdica dels seus principis per retenir la poltrona i es deixa estimar pel Manuel Valls que deportava menors romaneses en plena excursió escolar i a qui tant deplorava durant la campanya electoral, estarà fent almenys cinc coses. La primera: posar fi d’una vegada a la farsa de l’ambigüitat que un dia li permet dur el llaç groc a la solapa i que l’endemà li caigui. La segona: participar en una operació d’Estat per posar un cordó sanitari a l’independentisme i lubricar un pacte a La Moncloa entre el PSOE i Podem que, qui sap, algun dia li poden tornar en espècie. La tercera: cavar més fonda la trinxera entre els dos blocs que diu voler desmuntar. La quarta: blanquejar la repressió pactant amb els còmplices necessaris de l’aplicació de l’article 155 a qui va expulsar del govern municipal i ja no se’n recorda. I la cinquena: emular la fórmula de Ciutadans a Andalusia d’acceptar els vots de la ultradreta de Vox mirant cap a una altra banda, com si no hi tingués res a veure, dissimulant. La mateixa Colau, al gener, va qualificar l’acord entre el PP, Ciutadans i Vox perquè els populars governin la Junta com “el pacte de la vergonya” amb l’argument que no es pot normalitzar un pacte en què està involucrada una força política “que vulnera els drets humans” i que “defensa posicions xenòfobes i racistes”. “S’ha traspassat una línia vermella”, deia. Potser Colau ja no troba reprovables les polítiques antiimmigració de l’ex-primer ministre francès. En definitiva, veurem l’alcaldessa Ada Colau agreujant la gangrena política de Catalunya en Comú. Un dia el PSC es va llevar i ja no li quedaven catalanistes. Els comuns fan esforços per patir el mateix procés. El procés.